Revisant per la xarxa el que es deia de la meva obra, cosa que cal fer periodicament, he localitzat un interessant article dels professors de la Universitat de Màlaga, Manuel J. Peláez i Patricia Zambrana. El text fa referència al meu llibre "Un catalanófilo de Madrid. Epistolario catalán de Ángel Ossorio y Gallardo", i porta per títol EL MINISTRO DE LA MONARQUÍA Y DE LA REPÚBLICA DEL EXILIO ÁNGEL OSSORIO Y GALLARDO (1873-1946) Y CATALUÑA A TRAVÉS DE SU CORRESPONDENCIA DE 1930 A 1936 (el podeu consultar aquí i a l'apartat de llibres i articles del blog). Es tracta d'una llista dels defectes de la meva obra, certament reals i existents. Per una banda, a la ja llarga mostra de l'epistolari català que vaig publicar ja fa més d'un any, Peláez i Zambrana ens aporten encara unes 30 pàgines de noves epístoles. Algunes obviades per mi intencionadament, d'altres desconegudes. A més, no s'inclouen cartes de la Guerra Civil, com reclamen els autors, pel fet de no haver-ne trobat cap. Si que hi ha d'altres fonts arxivístiques, com la donació Fornàs del Parlament de Catalunya, on hi ha cartes d'Ossorio amb Marcel.lí Domingio, alhora que les de l'exili són de la Universitat de Barcelona. Alhora que les cartes creuades amb Lluís Companys, i ja publicades al llibre escrit amb Gisela Bou "La creació del mite Companys. El 6 d'octubre i la defensa de Companys per Ossorio y Gallardo", Ed. Base, 2007, provenien dels fons de la Generalitat de Catalunya mantinguts a França pel PNB.
Per tant, l'article esdevé una aportació molt interessant per a ampliar encara més el coneixement de les relacions d'Ossorio y Gallardo amb Catalunya. Fantàstic! Quantes més aportacions millor. I que dir, per exemple, de tot el que es podria afegir si "La Vanguardia" s'hagués digitalitzat abans. Ai!!!
Per altra banda, els dos autors s'extranyen de la no citació per part meva d'algunes obres seves en que es feia referència a Ossorio en el context català. Demano disculpes, personals i científiques. Caldrà esmerçar-se més a treballar amb major rigorositat. Sempre hi ha un gran marge de perfeccionament del propi treball.
Al marge d'això, voldria fer una crida als dos autors. En primer lloc, cal dir-los que també haurien de fer un esforç per a millorar la seva obra en certs aspectes. Tot i que això caldria dir-ho amb una ressenya o crítica formal d'algun treball concret. No ho faré. I, en segon lloc, caldria que fessin una tasca de major solidaritat professional. Recordo haver-me possat en contacte amb ells per un altre aspectes referent a l'Arxiu de Ferran Valls i Taberner que resta dipositat a la Universitat de Màlaga i, en concret, a les sevs mans. La resposta fou negativa quan no inexistent.
Pel que fa a Ossorio també vaig enviar alguna carta que no va rebre resposta.
Bé, només es tractava de fer evident que cal i es pot millorar la feina d'uns i altres, amb una mica de comunicació i amabilitat entre col.legues. Bé, jo si més no, predico amb l'exemple i intento facilitar tot allò que se'm demana i sobre el que puc aportar alguna cosa.
Per a qui hagi llegit o consultat la meva obra, li recomano que també ho faci de l'article de Peláez i Zambrana.
