

Escrivia fa uns dies que restava en una crisi d'escriptura en el procés de redacció d'un llibre sobre l'Andorra dels anys trenta del segle XX. En aquests moments, a les 19:47 del dia 8 de novembre, no puc afirmar amb rotunditat que l'obstrucció neuronal hagi desaparegut però si que s'han obert unes quantes vies d'alliberament de la pressió cranial. Ja se sap, gràcies a la "cultura" mèdica que la televisió ens facilita??!!, que el crani no aguanta una pressió continuada. Quanta gent a explotat, cranialment parlant, d'un col.lapse creatiu. Incomptables, segurament!
Com deia, els rius subterranis sembla que tornen a fluir ni que sigui amb un cabal ínfim. Per una banda, m'he decidit per abordar alguns capítols o temàtiques molt limitades i fàcils d'escriure. Ja es corregirà més endavant. La qüestió és escriure. Així, sembla que vaig fent via... unes 40 pàgines en dues jornades sembla un resultat satisfactori.
Per altra banda, lectura d'una tesina sobre el feixisme a L'Alguer. Paradís d'obligada visita, amb l'illa de Sardenya al complet, per a tot persona amb tres dits de front, quatre ja serien massa...
Un text de Marcel Farinelli d'àgil lectura i d'interessant temàtica que obre noves perspectives al coneixement de certs aspectes de la trajectòria dels pocs, però reals, catalanistes de les primeries del segle passat a la ciutat catalana de Sardenya i la implantació del feixisme mussolinià a la ciutat. Molt suggerent és, per als que hem anat a L'Alguer, l'estudi sobre la fundació del poble de Fertilia a les afores de la ciutat. I que, mesos a venir em servirà per encarar una investigació pròpia sobre L'Alguer i la resta de territoris de llengua catalana -tot i que aqust apel.latiu potser està ja molt gastat i en dubte seriòs, a Barcelona mateixa?- en això què, alguns, han convingut en defeinir com a Països Catalans.
Per cert, per a qui vulgui submergir-se en la qüestió de L'Alguer són de gran interès, al marge dels vols econòmics des de Girona, les obres de Joan Armangué i Herrero, de Pere Català i Roca...