Aquest estiu, concretament de viatge al Japó, vaig llegir una interessant novel.la d'Irene Nemirovsky: Suite francesa. Concretmanent es parlava de les diferents experiències de diferents personatges parisencs en la fugida de l'ocupació alemanya de juny de 1940. L'escriptora ens traçava el retrat de com fugien les diverses classes socials. Un retrat de les diferències de la França d'aquells moments.
Ahir, treballant la correspondència de Ramon Sugranyes de Franch, vaig trobar una carta del conegut periodista Eugeni Xammar datada el 6-VIII-1940 en el que explicava el seu periple fugint dels nazis des de París a Perpinyà. Xammar però, no acabaria com Nemirovsky en un camp d'extermini per jueus.
Una simple curiositat, aquí va. Per cert, tant el llibre de Némirovsky com la carta de Xammar han restat inèdits durant més de seixanta anys fins a la seva publicació en un o altre format.
