Postal d'Andorra amb el Copríncep episcopal i el Consell General de les Valls amb matasegells del 20-IV-1931. Començar a escriure un llibre, i ja en van més de deu, no és cosa fàcil. Si és d'encàrrec, mig encàrrec o d'idea original no és un element determinant. En primer lloc, ja no ho és la preparació de la documentació que utilitzaré per a la redacció. No és qüestió de la quantitat o qualitat dels documents d'arxiu, d'hemeroteca o bibliografia arreplegats en els mesos o anys previs de recerca i investigació... Segurament, el procés d'investigació és el més confortant, el de més relax cerebral i menys estrés. Busques, llegeixes una mica, viatges als arxius i a les biblioteques, et deixes els ulls en els microfilms, discuteixes una mica amb algún bibliotecari... però vas fent, en el meu cas, a tota velocitat i amb més d'una recerca al mateix temps.
El problema, i parlo per mi no sé dir-vos la resta d'historiadors, és quan ja ho tens tot al despatx. La taula vesa de papers i has de començar a preparar el material i planificar el llibre. Llavors es produeix el primer xoc entre la documentació i el meu cervell. Uns moments de dubte, de maleir la vocació i de dir-se: "Amb el que ja he escrit (als 28 anys) no n'hi ha prou?" Doncs, evidentement, no!!! Un cop superada aquesta primera onada, sense perdre cap vela ni obrir cap via d'aigua, em poso a resumir i esquematitzar la documentació en grans temes o apartats que ja van definint la immediata redacció.
Unes setmanes de feina, i ja ho tenim, tot preparat per a començar. Segona arribada d'ones, ara ja producte d'algun tsunami... el vaixell restà suspès sobre la cresta de l'ona durant uns dies. Sempre acaba baixant sense gaires ferides i tot comença a fluir, el sol surt i la mar es calma. Una mica de vent empeny les veles i podem anar prement les tecles de l'ordinador. Però, ai, fins que arriba aquesta calma, no sabeu prou bé quin patiment...
En aquests moments estic a sobre de l'onada de 20 metres, sense títol de patró, envoltat de documents sobre Andorra als anys trenta (sense Caldea), concretament 1931-1934, d'aquí la postal. Espero anar baixant en poques hores o dies i començar a navegar pel Pacífic.
I mentrestant, la biblioteca d'Humanitats de la UAB segueix fent-me budú i buidant els seus fons de joies de bibliòfil. Espero sortir de l'illa Elefant i que en Shackleton arribi a rescatar-me.
