El polític i periodista alacantí Carles Esplà Rizo (Alacant, 1895-Mèxic, 1971) sempre mantingué una especial connexió amb diferents membres del catalanisme d'esquerres. Sobre aquesta qüestió és interessant el llibre de Pedro L. Angoto, Carles Esplà, un periodista republicà: cròniques, conferències i correspondència amb Tarradellas, València, PUV, 2007, 252 p., 18 €
Tanmateix, el missatge anava dirigit a informar de l'existència a la xarxa de part del seu arxiu digitalitzat, la resta està en curs. Per al conjunt documental en general, per a la seva relació amb catalans i bascs.
Per a una biografia general d'Esplà:
Polític i periodista. De filiació republicana, col·laborà al periòdic alacantí "El Luchador" i a "El Pueblo", de València. Exiliat a París durant la Dictadura, fou corresponsal d'"El Liberal", "El Heraldo de Madrid" i "El Sol". El 1929 acompanyà Sánchez Guerra a València per a un frustrat aixecament, i aconseguí de fugir. Proclamada la República, s'apoderà del govern civil d'Alacant i fou nomenat per a aquest càrrec a Barcelona durant unes quantes setmanes (1931), en substitució de Lluís Companys. Diputat a les corts per Izquierda Republicana (1931-36), delegat de la Societat de Nacions, fou sotssecretari de governació (1932-33 i 1936). Pel juliol del 1936, com a membre de la Junta Delegada del Govern Espanyol a València, dissolgué el Comitè Executiu Popular, creat amb motiu de l'alçament militar per organitzacions obreres, i prengué el càrrec de governador civil. Fou ministre de propaganda en el segon govern de Largo Caballero (novembre del 1936 — maig del 1937) i formà part del Consell Superior de Seguretat. El 1939 s'exilià a França, l'Argentina i Mèxic, on fou secretari de la JARE i col·laborà a "La Nostra Revista". Residí, com a traductor de l'ONU, a Suïssa. Ha publicat, entre d'altres, els opuscles Unamuno, Blasco Ibáñez y Sánchez Guerra en París (1940) i Don Amadeu Hurtado, un liberal europeu (1952).
