Quan s'acaba un llibre?

Membres de la colònia italiana de Barcelona saludant "a la romana" a l'Ambaixador d'Itàlia a Espanya

Orazio Pedrazzi, gener de 1936. Possible portada de llibre.

El Síndic General de les Valls, Roc Pallarés, i el Segon Síndic, Agustí Coma, "La anguardia", 24-IX-1933

Aquest disc si que va fer història. Un petit plaer personal per a que quedi la imatge a la xarxa.

Des de febrer de 2008 que el meu ordinador va acumulant versions, definides com a definitives, sobre el meu llibre del Consolat italià a Barcelona i el Fascio de la ciutat (1930-1943). Des de que l'editor de les Publicacions de la Universitat de València, Vicent S. Olmos, em confirmà que estaven interessats en publicar-lo no he parat d'afegir-hi informació i correccions... el temps d'espera per a l'edició ha permès una millora rera una altra. Correccions i puntualitzacions que, sens dubte, milloraran l'obra en gran mesura. És a dir, a vegades, l'espera no es converteix en deseperació sinó en una certa impaciència per a que et diguin PROU!!!!! ja no es pot afegir res més. I ho dic, perquè les constants sorpreses que es troben a la xarxa cada dia, digitalització de premsa, arxius d'afers exteriors, documents diplomàtics... provoquen una allau de noves dades. Vull acabar-lo, el dijous 8 de gener de 2009 enviaré a València el cd definitiu i no hi afegiré res més.

En canvi, hi ha d'altres obres que acabes i ja no penses en incorporar-hi informacions noves. Fa tres dies vaig acabar el llibre sobre l'Andorra de 1933 que ja havia comentat en aquest blog en diverses ocasions. Demà al matí vaig a l'Arxiu Nacional d'Andorra per a portar-lo i mirar algun fons no consultat per si de cas cal incorporar-hi alguna cosa. Però res més. Queda tancat i a passar a un altre projecte.

En definitiva: quan s'acaba un llibre? Per no parlar, millor no parlar-ne, del mal que fa llegir-se una obra pròpia un cop editada. I al cap d'un any, dos anys...

Incorporo a dalt una imatge d'un disc memorable.