Llegir un llibre en menys de 48 hores sempre és una gran satisfacció. Tornant de Corsèga via Niça, 7 hores de vaixell més 7 de cotxe, més 2 hores del diumenge he llegit l'autobiografia de l'historiador alemany George L. Mosse (1919-1999). Una excel.lent lectura per a un historiador jove. I és que a vegades és interessant conèixer quina persona hi ha darrere de certs llibres o articles (puc recomanar en aquest mateix sentit el llibre d'Eric Hobsbawm, Anni interessanti, BUR, Milano, 2004, 10 €, 491 p.; edició anglesa del 2002, Interesting Times: A Twentieth-Century Life). En el cas de Mosse, al qual jo conec a partir de les traduccions italianes dels seus llibres sobre nazisme i nacionalisme publicats per Laterza (en castellà n'hi ha alguns publicats, però una part reduïda de la seva producció, i a les biblioteques universitàries catalanes, segons el CBUC hi ha 2 miserables exemplars de llibres seus), m'ha fet pensar en diferents qüestions.
Per una banda, queda la interessantíssima vida de Mosse, fill d'una de les famílies més riques de l'Alemanya d'entreguerres. Propietària d'un imperi editorial i publicitari europeu i, sobretot, jueva i liberal. La sort permeté que Mosse escapés dels nazis a finals de 1933 i iniciés una llarga vida d'exiliat, de luxe, a Gran Bretanya, França i els Estats Units. A més, a la condició de jueu, Mosse i afegia la d'homosexual que, juntamnet amb l'altra, conformaven el que ell anomena la doble exclusió de la societat de la qual fou víctima al llarg de tota la seva existència.
Tanmateix, si el relat de la seva vida és d'un gran interés, el que ha d'atreure la mirada de l'historiador és la seva narració sobre la seva formació inicial, la decisió (aparentment banal) d'esdevenir historiador, l'evolució de la seva carrera professional i l'elecció de les temàtiques d'estudi. Pel que fa al primer aspecte, Mosse ens descriu les seves escasses aptituds per a l'estudi, fet que l'allunyà de la història en gran mesura i que li dificultà arribar al que posteriorment seria la seva trajectòria professional. En referència a la seva entrada al món acadèmic, Mosse ens descriu, sense complexos, la sort de que gaudí i la importància del seu cognom. És a dir, que relata uns primers anys de carrera acadèmica marcats pel poc mèrit propi. Unes confessions valentes fetes, això sí, des d'un present on la seva tasca investigadora ja restava del tot consolidada. En darrer lloc, els seus elements d'estudi, patiren una evolució i transformació radical amb el pas dels anys: des de l'Anglaterra dels segles XVI i XVII, a l'anàlisi del nacionalisme i el nazisme en relació a la cultura de masses, la sexualitat o la propaganda. Certament, com ell mateix diu, segurament ja abans de començar a treballar sobre aspectes relacionats amb la seva Alemanya natal, l'Anglaterra del XVI ja destilava quelcom de germànic del XX. La seva propia trajectòria l'impulsà a treballar sobre uns temes que el tocaven personalment. Un historiador provocador i amb una complicada relació amb la seva doble condició d'exclòs. Jueu antisionista i posteriorment amb comunió amb Israel, homosexual autoreprimit, els seus estudis
provocarien a gran part de la comunitat historiogràfica. I és que d'això es tracta no! Amb arguments, és clar!
És també apassionant llegir els comentaris que fa sobre els metodes d'investigar, de fer classes o de viure dins dels Departaments de les diferents universitats en les que va treballar, des de la d'Iowa, Wisconsin o Tel Aviv. Moltes coses són encara iguals a les universitats catalanes i a les de la resta del planeta.
Sens dubte una lectura molt recomanable per a qualsevol que li interessi la història, per als historiadors i per als alumnes d'història. Certs historiadors molt propers haurien de fer el mateix exercici d'instrospecció, i no dic noms.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada