Debat. Per fi!!!

Les universitats, si més no pel que un mateix coneix (llicenciat el 2002 i doctorat el 2006 a la UAB), no són precisament l'altar dels debats entre alumnes i professors. Ho dic en el sentit, no ja de les protestes estudiantils, sinó pel que fa a les pròpies temàtiques de les llicenciatures. Cal impartir i aportar coneixements als alumnes, i cal fer-ho de manera molt treballada, però també cal estimular la seva interacció, la seva pròpia visió crítica, molt crítica i extremadament crítica, però raonada. No pot ser que acabem amb un títol d'història, de ciències polítiques, d'humanitats o de filosofia i només sapiguem dir qui era Nikita Kruschev, Pol Pot, Sòcrates, o Max Weber. Hem de saber posicionar-nos davant de l'obra d'aquests autors, i del propi sentit comú. Cal fer debats a classe, amb i sense materials, però debats sobre aspectes de la història-política-filosofia-etc on tots haguem de fer anar les poques neurones que tenim. Avui a Polítiques he plantejat un debat sobre, podríem dir-ne, "la naturalesa de la política i el seu encaix en la societat actual". Resposta molt positiva, intervencions raonables i interessants. Però és que d'això es tracta. No de fer memoritzar si Hitler, com deia ahir l' "ABC", era un maleducat, es gratava el nas en presència d'altres o ignorava per sistema les persones que anaven a veure'l (per cert recomano la lectura d'aquest premsa periòdicament. Cal conèixer tots els punts de vista, això si millor si us els donen a l'avió o al tren). Aquesta informació l'explicarem, però més valdrà debatre sobre el perquè del nazisme, el bon ús del terme nazi o el perquè d'una Alemanya dirigida cap a la catastròfe de la II Guerra Mundial. I això es pot fer, impartint teoria, fent llegir textos, però també provocant als alumnes amb arguments estímuls.

L'epistolari complet d'Antoni M. Alcover en format CD (1880-1931)

De Vilaweb, 18-II-2009

Es publica l'epistolari d'Antoni M. Alcover en CD-ROM
Conté 15.500 documents · N'és la curadora la professora Pilar Perea
'Epistolari d'Antoni M. Alcover (Manacor 1880 - Palma 1931)' (Editorial Moll) aplega la col·lecció epistolar de mossèn Alcover que es conserva a l'Arxiu del Regne de Mallorca. És l'edició íntegra, en cd, de 15.500 cartes, targetes postals i de visita que va rebre entre els anys 1880 i 1931. El propòsit d'aquesta l'obra és de 'posar fi als tòpics sobre Alcover', segons que diu la curadora Pilar Perea, que va emprendre la tasca fa tres anys.
L'escriptor i lingüista mallorquí Antoni M. Alcover, a més d'idear i promoure el Diccionari català-valencià-balear, en va redactar una part. També és autor de 'Aplec de rondaies mallorquines', signades amb el nom de Jordi des Racó, i d'un seguit de treballs gramaticals. Així mateix, va dirigir i costejar l'edició de les obres de Ramon Llull. Esdevingué molt popular per la seva immensa tasca en favor de la llengua catalana, que li meresqué el títol d'apòstol de la llengua. L'epistolari inclou cartes familiars que deixen veure la part més humana del mossèn i la correspondència amb filòlegs d'Alemanya i França perquè el formessin en lingüística. També hi ha cartes de Tomàs Forteza, un dels primers gramàtics de la llengua catalana, que assessorava n'Alcover, i la correspondència amb Pompeu Fabra i Costa i Llobera. Tot plegat, segons Perea, ajuda a desfer 'la visió que Pompeu Fabra era el bo i el el capellà poca-solta', i a revalorar la figura d'aquest mallorquí insigne. Els materials s'han classificat per emissors de documents i per localitat de tramesa. I els criteris de cerca són: emissor, destinatari, localitat, data, tema, llengua i paraules significatives. El cd, que es distribueix des d'aquest diumenge i costa 25 euros, és fruit de la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística del govern de les Illes Balears, la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, Linguamón-Casa de les Llengües (consorci format per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona), la Fundació Antoni M. Alcover de Manacor, la Fundació Germà Colon de la Universitat Jaume I de Castelló i l’Editorial Moll. Pilar Perea és professora de filologia catalana a la Universitat de Barcelona. Especialista en descripció lingüística, dialectologia i morfofonologia verbal, ha estudiat aspectes de la història de la llengua catalana i l'obra d'Antoni Maria Alcover i de Francesc de Borja Moll. Participa en la xarxa temàtica de Variació lingüística, coordinada per la Universitat de Barcelona, i en la de Gramàtica teòrica, coordinada per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2003 va obtenir un dels premis Trenta-u de Desembre. De l'obra que acaba de publicar, en diu: 'M'ha compensat molt la feinada que he tingut perquè he acabat esbossant una trama de personatges i idees.' L'obra precisa la biografia de mossèn Alcover i aclareix aspectes que solament se sabien en part. Per això, Perea té ara la intenció de publicar una biografia d'Antoni M. Alcover actualitzada, oimés que 's'han qüestionat massa el caràcter i els mètodes d'Alcover’.

Programa Història Contemporània (Facultat Polítiques), UAB. Recordatori

Aquest post és un recordatori per als alumnes de:

FACULTAT DE CIÈNCIES POLÍTIQUES
HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA (25200)

. Horari: Dimecres 9-10 h; Divendres 9-11 h
. Professor: Arnau Gonzàlez i Vilalta
. Despatx: Departament d’Història Moderna i Contemporània, Facultat de Lletres, despatx Grup d’Història del Parlamentarisme, Dimarts 11:15-12 h
. Mail: arnaugvilalta@gmail.com
. Blog: arnaugonzalezvilalta.blogspot.com

Objectius de l’assignatura
Al llarg de les sessions de l’assignatura realitzarem un repàs general dels esdeveniments històrics entre el 1918 i el 2001. Principalment es centrarà l’atenció a les problemàtiques històriques del continent europeu en general, però també situant en cada cas alguns exemples de països concrets i alhora la correspondència existent amb la història de Catalunya i Espanya. No per això es deixarà de tractar diferents esdeveniments de la resta del planeta. Així, del que es tractarà és de situar l’atenció en diferents aspectes no analitzats habitualment, buscant les contradiccions històriques i els elements de debat que permetin qüestionar diferents concepcions massa consolidades.

Temari general
- Europa i el món després de la I Guerra Mundial. El mapa polític.
- La URSS, la Itàlia feixista, el nacionalsocialisme alemany i la democràcia cristiana. Noves i velles ideologies: comunisme, feixisme, socialcristianisme.
- El Japó imperialista, els Estats Units dels feliços anys vint, el populisme sudamericà i el feixisme a Europa: Qvisling, Degrelle,...
- Catalunya, Espanya i Euskadi d’entreguerres: de la Dictadura de Primo de Rivera a la II República. Visió de la diplomàcia europea de la Catalunya autònoma, pancatalanisme i evolució del nacionalisme basc.
- El nazisme alemany: Hitler al poder (1933-1939) i el Frontpopulisme francès.
- La Guerra Civil espanyola i les seves implicacions internacionals. Els projectes separatistes del nacionalisme català, els intents de mediació i els contactes internacionals.
- La configuració de la dictadura franquista a Espanya. Repressió, exili i vida política catalana a l’exterior: el cas dels cercles demòcratacristians.
- L’esclat de la II Guerra Mundial.
- Nacionalisme identitari i feixisme: el nacionalisme croat abans i durant la II Guerra Mundial, l’irredemptisme italià a Còrsega i el nacionalisme bretó i la seva col·laboració amb els nazis.
- La derrota nazi i la configuració d’un nou món: la Guerra Freda i la Xina de Maó o el desastre del comunisme xinès.
- La independència d’Islàndia i els moviments d’alliberament al món colonial: la Guerra d’Algèria.
- Els conflictes secundaris de la Guerra Freda: Corea, Vietnam... i la Cuba de Fidel Castro (1959-?)
- Maig del 1968: la insatisfacció de la societat burgesa.
- L’estrany cas de la independència de Guinea Equatorial (1968) o una experiència democràtica en plena dictadura franquista.
- Moviments nacionalistes europeus violents: d’ETA a l’IRA, passant pel terrorisme cors o Terra Lliure.
- L’evolució política italiana en el dopoguerra: l’estabilitat-l’inestabilitat (1943-1990).
- Catalunya i Espanya en la darrera etapa del franquisme i la Transició.
- La política europea, entre la creació de la CEE i la caiguda del Mur de Berlín (1989)
- La desintegració de la Unió Soviètica (1991), el final de la Guerra Freda i un nou ordre mundial.
- Les guerres balcàniques (1990-1999) i l’inestabilitat constant.
- Àfrica un continent debastat, el final de l’Aparheid a SudÀfrica i les dictadures del Magrib.
- El món actual. L’11 de setembre de 2001 als EUA, l’avorriment polític europeu i la mort de les ideologies?

Mètode de treball
Seguint els criteris d’avaluació continua que implica Bologna, aquesta assignatura no tindrà examen. Per tant, caldrà realitzar una sèrie de comentaris, treballs i activitats que permetin l’avaluació de l’alumne, alhora que la participació en els debats que es realitzin a classe. Això implicarà una presència continuada a les sessions. Per altra banda, i a partir de les possibilitats existents, es treballarà molt amb materials disponibles a la xarxa i al blog del professor.


Avaluació
Cal llegir i fer una ressenya (10-15 p.) d’un llibre a escollir de les següents llistes. Cal comunicar-ho al professor.
- Stefan Zweig: El món d’ahir, Barcelona, Quaderns Crema, 2001 (reeditat), 539 p., 23,50 €
- A. Cirici, El temps barrat, Barcelona, Destino, 1973, 337 p.
- J. Fontana, Europa ante el espejo, Barcelona, Crítica, 2000, 200 p., 8,65 €
- A. Gonzàlez i Vilalta, Un catalanófilo de Madrid. Epistolario catalán de Ángel Ossorio y Gallardo (1924-1942), Barcelona, Servei de Publicacions de la UAB, 2008, 428 p., 25 €

Llibres amb link al blog d’A. Gonzàlez i Vilalta:
- S. Harty, Disputed State, Contested Nation: Republic and Nation in Interwar Catalonia, Tesi Doctoral, Universitat de Montreal, 1998, 379 p.
- M. Mcbride, From indifference to Internement: An examinationof RCMP to Nazism and Fascism in Canada. From 1934 to 1941, University of Newfoundland, Canadà, 1997, 357 p.
- A. D’Onofrio, Razza, sangue e suolo. Utopie della razza e progetti eugenetici nel ruralismo nazista, Universitá di Napoli, 2007, 160 p.
- J. M. Rúa: Convergència Democràtica de Catalunya i el món sindical (1974-1990), Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, 2006, 595 p. buscar a: http://www.tdcat.cesca.es/
- N. Bartulin, The ideology of nation and race: the Croatian Ustasha regime and its policies toward minorities in the independent state of Croatia, 1941-1945, Tesi Doctoral, Universitat New South Wales, Austràlia, 2006, 449 p.
- J. Trueta, The Spirit of Catalonia, Oxford University Press, Londres, 1946, 203 p.
- G. Wasen, Brancos e vermelhos: a Guerra Civil Espanhola através das páginas do jornal Correio do Povo (1936-1939) Brasil, Universitat de Porto Alegre, 2004, 139 p.
- F. Rodao, Relaciones Hispano-Japonesas, Tesi Doctoral, Universidad Complutense de Madrid, 1993, 601 p.

Buscant beques, començant classes i escribint llibres...

Abans d'escriure res, agrair als 265 visitants que han entrat en aquest blog des de fa un mes i mig el seu interès. Podrieu escriure algún comentari més, però que hi farem.

Ai, ai, ai... les convocatories de les beques són sempre un mal de cap. En aquests moments estic a l'espera de la Beatriu de Pinós de la Generalitat -es fallarà a finals d'abril de 2009-, i estic pendent de presentar-me a la també postodoctoral de l'Estat, Juan de la Cierva. Alhora, demà inicio les classes a la Universitat Autònoma de Barcelona, a Ciències Polítiques i Ciències de l'Educació, total 331 € de sou. Com s'ha de viure amb aquests ingressos? La veritat és que això obliga a buscar-se la vida amb beques, més beques, llibres, i altres que et permetin guanyar un sou digne. I la veritat és que no em queixo, però bé...

Tot molt mal organitzat, quan comences a treballar a la universitat, les condicions per a presentar-te a certes places de professor t'exigeixen 2 anys de feina en un altre centre universitari, però no val qualsevol feina. Per a entrar en un altre universitat ho tens pelut perquè no ets d'allà. Si vols presentar-te a certes beques postdoctorals has d'haver fet una estada a l'estranger de 2 anys... Les convocatòries de certes beques fan necessari obtenir una beca previa per a entendre el redactat i les condicions... Res, tot per a que s'abandoni l'objectiu de presentar-se. Una cursa d'obstacles que bé es mereixeria un entrenament de triatló. I encara et diuen: "28 anys? Ui, encara ets jove fins als 40 tot arribarà!".

Un amic, encara ens vies de doctorar, em diria: "Doncs no diguem els que no em tingut beques!!"

Novetats editorials ja disponibles i en premsa: "Complot contra Companys" i "Las Memorias de Alfredo Mendizábal"

Eduard Puigventós

"Complot contra Companys. L'afer Rebertés i la trama catalanista per aconseguir la Generalitat durant la Guerra Civil"

Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2008, 138 p, 15 €

De difícil localització a llibreries, de moment.

Interessant estudi que esdevé la primera monografia sobre el conegut com "Afer Rebertés"o "Pla Blasi" entre d'altres i que, fins al moment, s'havia analitzat en diferents articles o capítols de llibre breu. És el resultat de la treball de recerca de màster llegida fa un any a la UAB i dirigit pel professor Josep Maria Solé i Sabaté. La veritat és que vaig poder llegir-lo en el format de treball acadèmic i, en aquest moments, esdevé l'obra de referència en aquesta qüestió en aportar nova documentació i condensar-ne la ja existent. Precisament en la meva obra en premsa sobre el Consolat italià de Barcelona hi ha un apartat que en parla aportant noves informacions sobre l'afer i els intents de Manuel Blasi d'assolir certes ajudes exteriors. Per altra banda, en l'estudi de la correspondència de Ramon Sugranyes de Franch i de Carles E. Mascarenyes durant la Guerra Civil que estic realitzant en aquests moments, també es localitzen múltiples referències als moviments realitzats a París per Casanoves i altre sectors del catalanisme exiliat o oficial en el sentit de destituir Companys i d'expulsar la CNT-FAI del poder a Catalunya.

En Segon lloc us parlo de la inminent publicació de les "Memorias de Alfredo Mendizabal", que s'han de publicar a Oviedo en els propers mesos. Es tracta del text autobiogràfic escrit per aquest professor de dret de la universitat asturiana i que fou un dels impulsors del moviment per la Pau Civil i Religiosa a Espanya durant la Guerra Civil. És a dir, un dels creadors de la Pax Civile i de la tercera via que intentava, entre franquistes i republicans, buscar la mediació internacional per a facilitar una pau que posés el punt i final a la guerra. Un moviment en el qual Sugranyes de Franch i Mascarenyes hi prendrien part com també, i en un lloc destacat, el membre d'UDC, Joan Baptista Roca i Caball. Llegides gràcies a la generositat del professor de la UO, Benjamin Rivaya i Rafael Sempau, us recomano la seva adquisició en quan estigui disponible.

F. D. Roosevelt, Combats pel demà, Barcelona, 1947

F. D. Roosevelt
Combats pel demà
Barcelona, ERM (Anònim), 1947

Missatge previ: el Mercat de Sant Antoni continua obert i al seu mateix lloc. Les informacions periodístiques eren això, desinformacions.

Us parlo d'aquesta compra (1,20 €) per la curiositat de la mateixa. I és que es tracta d'una edició d'aquelles clandestines en ple franquisme, sense editorial definida (encara que a la portada hi possi ERM). Una traducció al català d'una edició francesa (Combats pour demain, París, Les Editions Nagel, 1945) -amb pròleg de Jules Romain- de discursos del president dels Estats Units, Franklin Delano Roosevelt, publicada a Barcelona el 1947.

La veritat és que dubto que en aquells moments una obra com aquesta, o res relacionat amb la política local o internacional, hagués obtingut el permís per a editar-se en català. Més enllà de certes obres literàries, poques eren les publicacions legals amb català en aquells anys.

Una altra qüestió seria saber si en castellà si que s'hauria publicat?

La veritat és que en castellà, per exemple, Los Libros de Nuestro Tiempo, publicava llibres semblants com el "Diario" de Galeazzo Ciano o "Cruzada en Europa" d'Eisenhower. Però, evidentment, passats per la censura franquista i en castellà.

I afegeixo una referència sobre aquesta qüestió trobada al blog Mediterrània, i que fa esment d'un fragment del clàssic de Josep Benet sobre la persecució de la llengua i cultura catalana:

"El 1973, estant vigent encara a Espanya la dictadura del general Franco, es va editar a París el llibre Catalunya sota el règim franquista. Informe sobre la persecució de la llengua i la cultura de Catalunya pel règim del general Franco (1a part), de Josep Benet. En aquesta primera edició i pel perill que comportava, no hi constava el veritable autor, sinó un suposat Institut Català d'Estudis Polítics i Socials de Barcelona. Més tard, el 1978, ja en democràcia, l'editorial Blume el va tornar a editar a Barcelona. En el prefaci hi podem llegir: L'idioma català, enfront de la persecució de què era objecte, cercà refugi, d'una banda, entre els milers de catalans que es veieren obligats a emprendre el camí de l'exili, en acabar-se la guerra d'Espanya, i entre les nombroses comunitats catalanes establertes en diversos països d'Europa, Africa i, especialment, Amèrica. I, entre aquests catalans de l'emigració, continuà l'edició de periòdics i de llibres en llengua catalana que, a l'interior de Catalunya, era prohibida per les autoritats franquistes. D'altra banda, a l'interior de la Catalunya sotmesa al franquisme, el cultiu d'aquest idioma es refugià en la clandestinitat. Així, en la clandestinitat continuà ensenyant-se la llengua catalana i clandestinament continuaren formant-se mestres d'aquest idioma. Clandestinament continuaren editant-se llibres en llengua catalana, i no sols originals del escriptors d'aquest idioma, ans també versions de Shakespeare, per exemple, i d'obres que apareixien en aquelles hores a l'exterior de Catalunya, per exemple, els discursos de guerra del President Roosevelt, prologats per Jules Romains, o el Silenci del Mar, de Vercors. Fins i tot, l'edició de llibres religiosos s'hagué de refugiar en la clandestinitat. Per exemple, clandestinament va ésser editada la Imitació de Crist, de Tomàs de Kempis, la Regla, de sant Benet, i el Catecisme de la Doctrina Cristiana, destinat a l'ensenyament dels infants."

La història en venta a ebay, i les institucions mirant cap a una altra banda!

Aquests darrers dies he estat intentant comprar a preus reduïts, de saldo podríem dir, alguns documents històrics a la venta a l'ebay. En concret he aconseguit comprar per 10 € aquesta octaveta clandestina d'ERC del 1948 en la que es commemorava l'aniversari de les eleccions del 16 de febrer de 1936.

N'hi havien dues més que no vaig poder adquirir, ja que els preus ja no em van semblar raonables. Tot i que caldria dir que potser els baixos preus de sortida i de compra d'algunes joies al Mercat de Sant Antoni han creat en mi una baixa valoració dels llibres, documents, etc., històrics que es poden adquirir. No sóc aquell típic catedràtic que compra a qualsevol preu i que els llibreters de vell ja esperen amb les mans suades de tant pensar en la morterada de "quartos" que en treuran. De moment no hi he arribat.

Alhora, cal dir que fa cert mal poder adquirir aquests documents i que ningú de l'administració es dediqui a anar-los a buscar per als arxius i biblioteques públiques. Però que n'hem d'esperar d'une institucions que buiden llibres els seus centres (recordeu o busque en aquest blog els posts del 2008 sobre la venta de llibres a la UAB).

Les publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, més enllà de la polèmica política

Fa unes setmanes parlava dels llibres que mai arriben a les llibreries o només ho fan a les institucionals. Aquest és el cas de les publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

que, mé enllà de les constants polèmiques lingüístiques i polítiques al seu voltant, està editant interessants llibres sobre la història politicocultural valenaiana del segle XX. Valguin com a exemple d'aquestes interessants edicions els llibres següents: Josep Daniel Climent, Les normes de Castelló. L'interés per la llengua dels valencians al segle XX, València, AVL, 2007, Col.lecció Recerca 6 o de Santi Vallés Casanoves, Acció Valenciana (1930-1931). La consciència desvetlada, València, AVL, 2008, Col.lecció Recerca 10. Aquest darrer, inclou un CD amb l'edició digitalitzada d'Acció Valenciana, una meravella.

Per cert es preenta demà passat a València.

Una reflexió sobre les presentacions de llibres

"Avui", "Cultura", 31-I-2009, p. 16

Uns actes que provoquen molta feina per a organitzar però que serveixen de ben poc.

En blanc i negre tot sembla millor

Fotografies de Tenerife (15-18 gener 2009)

En moltes ocasions treballant amb alguna documentació de la Guerra Civil, de la II República o del primer franquisme em sembla que aquells eren períodes de més interés vital. No ho sé explicar de manera ben definida. Certament, els canvis polítics i socials d'aquells moments -producte de violències catastròfiques- semblaven situar els seus protagonistes, en major o menor mesura, en un escenari on realment es produia algún canvi. Certament que, en el cas català o ibèric, no podríem parlar de cap evolució positiva però... Comparat amb la nostra monotonia vital, pel que fa a la política internacional -sempre amb l'ajuda inestimable del difunt Bush o d'altres il.lustres estrategues i suposats gurús de la geopolítica-, allò era un festival.

Sens dubte, el blanc i negre era millor, però la pseudoseguretat actual em permet escriure aquest post sense que ningú em detingui. Escriure sobre el passat és plaent i emocionant, especialment si ho comparem amb el present que ens ha tocat viure. Ja se sap res és blanc o negre, sempre com en les fotografies, hi ha una àmplia gradació de grisos. Ni abans era tant bona l'emoció de la inseguretat de les guerres i violències ni ara és tant satisfactòria la seguretat de l'avorriment polític i social. Sort que cadascú es pot dissenyar la vida i autoalienar-se.

L'Hemeroteca de "El Mundo Deportivo" (1906-2009), a partir de l'1 de febrer

Seguint la tasca de difusió dels seus fonts hemerogràfics el Grup Godó (com ja e sfeu amb "La Vanguardia") posarà el proper dia 1 de febrer de 2009 totes les edicions del diari esportiu més antic de Catalunya i entre els degans d'Europa, "El Mundo Deportivo", creat el 1906 a Barcelona. Això possibilitarà accedir a més d'un segle d'evolució esportiva mundial. Una font gens menyspreable per a analitzar certs fenòmens històrics relacionats o no amb l'esport. Ara només cal esperar i demanar que, com s'ha fet amb "La Vanguardia", el Grup Godó faci el mateix amb "L'Avui" (fundat el 1976) i del qual és accionista.

El proper dia 1 de febrer recordaré el post i donaré el link per a entrar a l'Hemeroteca.

"El Mundo Deportivo", 24-I-2009

Redacció - 24/01/2009 00:00El director de Mundo Deportivo, Santi Nolla, va anunciar ahir, en el seu discurs d'obertura de la Gran Gala de MD, la posada en marxa d'una experiència única, mai abordada fins ara per un mitjà d'informació purament esportiva. A partir de l'1 de febrer, data del seu 103 aniversari, Mundo Deportivo serà el primer diari d'esports que posarà a disposició de tot el món, i de manera gratuïta, la informació de l'últim segle.Amb la seva iniciativa, MD obre la memòria de l'esport i l'exposa als usuaris a través d'internet. Ni més ni menys que 27.000 edicions, 1.170.000 pàgines i 103 anys d'història, des de 1906.L'hemeroteca estarà oberta al públic a través del web de MD, www.elmundodeportivo.es. Qualsevol usuari podrà realitzar consultes a través d'una opció de recerca clara i eficaç, per data i per paraula clau. Com segon diari esportiu més antic del món, l'arxiu de notícies de MD és insuperable, i la seva obertura al públic suposa un servei totalment nou, que obre una era en la informació esportiva.

Irène Némirovsky i Eugeni Xammar

Aquest estiu, concretament de viatge al Japó, vaig llegir una interessant novel.la d'Irene Nemirovsky: Suite francesa. Concretmanent es parlava de les diferents experiències de diferents personatges parisencs en la fugida de l'ocupació alemanya de juny de 1940. L'escriptora ens traçava el retrat de com fugien les diverses classes socials. Un retrat de les diferències de la França d'aquells moments.

Ahir, treballant la correspondència de Ramon Sugranyes de Franch, vaig trobar una carta del conegut periodista Eugeni Xammar datada el 6-VIII-1940 en el que explicava el seu periple fugint dels nazis des de París a Perpinyà. Xammar però, no acabaria com Nemirovsky en un camp d'extermini per jueus.

Una simple curiositat, aquí va. Per cert, tant el llibre de Némirovsky com la carta de Xammar han restat inèdits durant més de seixanta anys fins a la seva publicació en un o altre format.

La revolució de la digitalització documental

Ahir escrivia un correu a l'Hemeroteca Municipal d'Eivissa per a saber si tots els fons de premsa que deien tenir digitalitzats estarien disponibles a la xarxa. La resposta era que no, que calia anar a l'illa d'Eivissa per a consultar-los. Aquest fet em fa reflexionar sobre el gran canvi que s'està operant en l'àmbit dels arxius, hemeroteques o biblioteques amb la digitalització massiva dels seus fons documentals. La pregunta és: perdran sentit aquestes institucions? o realment aquesta és la seva missió actual. És a dir, han de potenciar l'ampliació fins al final dels documents disponibles a Internet? Jo crec que sí. No te sentit que hagi d'anar a Eivissa per a consultar una premsa que ja ha estat digitalitzada. Com tampoc cal que un historiador eivissenc vagi a Madrid a consultar res que ja pugui veure al seu ordinador i que, fisicament, està a Berlín, Viena o Barcelona.

Fa un any i mig, en un arxiu català, em prohibien fer un cert nombre de fotocòpies. Deien: no pots fer tantes còpies, l'arxiu perdria el seu sentit! No perdran investigadors! Precisament en alguns arxius als que només acudeixen una desena de persones a l'any! Més aviat potenciaran l'utilització dels fons conservats!

Doncs ben bé el contrari. La revolució que està significant el poder consultar Le Figaro del 1925, The Times de 1834, La Vanguardia del 1905 o el New York Times del 1899 des d'un ordinador de qualsevol lloc del món, ho canvia tot. Cal potenciar més i més aquesta tendència. En primer lloc, perquè les investigacions històriques han de ser, forçosament, molt millors i perquè del que es tracta és de l'intercanvi d'informació documental. No de ser els guardians celosos d'aquell paper.

Per tant, aquesta és una crida als responsables de centres documentals que encara no ho veuien clar: si digitalitzeu un fons penjeu-lo a Internet i si encara no ho heu fet, començeu a digitalitzar.

Per altra banda, caldria que alguna institució fes un esforç per a unificar en alguna pàgina web els recursos electrònics existents. Jo ho intento en la mesura del possible.

Atrapat pels formularis. Esperant als alumnes

Camí de Masca (costa nord oest de Tenerife) 17-I-2009 & Parc Nacional del Teide, Tenerife, 18-I-2009

Fa uns dies que resto atrapat per la paperasa de la renovació dels projectes d'investigació on participo. Es fa quasi més feina fent les sol.licituds i els informes finals que no treballant en la recerca en qüestió. Però bé, d'alguna cosa em de viure.

Per altra banda, espero amb certa esperança que els alumnes de la Universitat Autònoma de Barcelona que m'han tocat aquestany siguin de millor qualitat. Concretament he dipositat les esperances en els de Ciències Polítiques. Ja ho veurem també. L'infern obre les seves portes el dia 16 de febrer.

Torno a estar en un d'aquests moments d'impàs. Després d'acabar el llibre d'Andorra i d'escriure la comunicació pel congrés del CEFID "Europa 1939. L'any de les catastrofes", sobre "Ramon Sugranyes de Franch i el catalanisme democratacristià entre la fi de la Guerra Civil i l’esclat de la II Guerra Mundial", els formularis del projecte m'estàn abduint. Caldrà buscar una nova empresa... segurament posar fil a l'agulla i acabar el llibre de Sugranyes de Franch iniciat fa mesos.

Afegit 23-I-2009:

Després de lliurar l'informe, he rebut l'ordre de completar una part que no estava assignada a mi...

Recomanables edicions

Tornat d'Àfrica, i després d'un memorable concert del Petit de Cal Eril -músic d'una qualitat insultant- us recomano l'adquisició del llibre de Rafael Campalans, Obra política, Barcelona, 2008, 580 p., 20 €. Es tracta d'una obra on es reediten els diferents opúscles i articles que publicà el líder socialista català entre la dècada dels anys vint i la seva mort el 1933. Extraordinària edició a un preu fantàstic. La presentació serà d'aquí a uns dies.

Per cert, m'arriben ofertes per fer coses... ja es veurà.