Pantalla a Piazza San Pietro 
De camí a Campo de'Fiori
Torno de passar uns dies a Catalunya. M'ha semblat un escenari perfecte, de societat escandinava sense suicidis i alcoholisme. Netedat als carrers, civisme ciutadà, tranquil.litat... política avorrida i somnolent, però dins d'uns parpametres acceptables. Dins d'allò que va bé, cal pensar que es podria millorar, sempre molt però des d'un cert nivell.
Vaig passar pel Südtirol fa unes setmanes. Encara molt més avançats que Catalunya. Evidentment sense entrar en els detalls del curiós cas polític, social i etnolingüístic sudtirolés. Model obviat i menyspreat per als italians. Allò és la civilització.
Arribo a Roma, ahir a la nit. Sembla que arreglen les voreres del meu barri, Cipro. Ho fan prou bé pels seus paràmetres. El seu nivell d'exigència està per terra. Des d'unes xifres negatives és molt fàcil millorar. Tanmateix, aquí, a diferència de Catalunya o el Südtirol, per arribar al 100% encara queda un 110%. Brutícia i més brutícia pels carrers, debats polítics impropis d'aquest planeta i potser de qualsevol forma d'intel.ligència existent a l'Univers.
Plou a Roma, sort, perquè certament neteja l'ambient una mica.
Em fet sort en anar a nèixer a on...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada