Sudtirol: menys cruïlla de cultures del que calia esperar

Monumento della Vittoria feixista inaugurat a Bozen el 1928 com a símbol de la conquesta italiana.

Adhesíu de l'extrema dreta italiana on es recorda la conquesta romana/italiana del Sudtirol.

El record dels soldats sudtirolesos morts a la I i II Guerra Mundial a les files dels exèrcits austríacs i alemanys al poble de Glurbs.

Llibreria Athesia a Meran. Veritable centre cultural del Sudtirol. Vinculada amb l'edició del diari "Dolomiten", les escoles clandestines d'alemany i tot el conflicte identitari.

Fa uns mesos ja vaig avançar que pensava anar al Tirol italià. L'objectiu: conèixer la situació de la minoria alemanya existent a Itàlia, però que mai apareix enlloc (notícies TV, diaris...). Si, Itàlia també té conflictes identitaris i lingüístics... (500.000 habitants el 2008).

Tornat del Sudtirol (Alto Adige en denominació italiana, dins la regió autònoma del Trentino-Sudtirol) voldria reflexionar breument sobre aquest territori i les seves implicacions identitàries i lingüístiques.

Com sabreu aquesta petita porció del Tirol austríac fou incorporada a Itàlia després de la I Guerra Mundial. Llavors, aprofitant l'extinció de l'Imperi Austrohongarès, Itàlia s'annexionà el Trentino italià sota poder dels Augsburg i, aprofitant, es quedà també la zona tirolesa del sud. Per allò de les fronteres naturals. Evidentment, aquesta circumstància (quin Estat renuncia a ampliar el seu territori?) provocà la creació d'una minoria nacional de cultura i llengua alemanya al nord d'Itàlia. Com també era d'esperar fou el feixisme mussolinià el que intentà desnacionalitzar aquesta població i tornar-la, segons les teories d'Ettore Tolomei (1865-1952), al seu estat original de romanitat-italianitat (més endavant citaré diferents obres interessants sobre la qüestió). El problema és que l'eficiència no és el punt més fort dels italians i, a més, els sudtirolesos tot i ser majoritariament pagesos i ramaders, formaven part d'una cultura amb dos estats i desenes de milions de parlants al darrere. Intentar eliminiar l'alemany d'un territori és certament difícil tenint Àustria i Alemanya com a protectors. Així, des de 1922 fins al 1972, la vida política i social del Sudtirol esdevingué una lluita entre l'intent d'italianitzar la població, d'importar italians del sud, i la resistència pacífica o violenta dels sudtirolesos. Perquè aquesta obsessió en tocar els nassos a la gent? Evidentment, és cert que la creació d'una identitat sempre s'ha fet històricament impossant-se i destruint-ne una d'altra, però sembla que en ple segle XX això ja no tocaria. Res més lluny de les guerres balcàniques dels 90...

Pel mig, un dels fenomens més interessants de la història europea: els múltiples canvis de passaport dels ciutadans del territori. El 1914 austríacs, el 1918 italians, el 1939 després de la pressió del III Reich pogueren escollir entre emigrar a territori nazi o quedar-se a Itàlia, el 1940 soldats italians o alemanys, el 1943 alemanys de fet amb la incorporació del Sudtirol a Alemanya (sent cridats per la Werchmacht), el 1945 italians els que es quedaren i una altra vegada amb la possibilitat d'escollir entre tornar al passaport italià... Un cacau de nassos.

***

Des de 1945, ja en democràcia, el conflicte diplomàtic entre Itàlia i Àustria per la protecció dels drets lingüístics i nacionals dels sudtirolesos generà una gran tensió entre els dos països, alhora que una brot de terrorisme nacionalista sudtirolés justificat per anys de marginació i discriminació davant dels immigrants italians arribats al territori.

***

No serà fins al 1972 en que es concedirà un estatut d'autonomia a la regió i en concret a la provincia autònoma de Bozen-Bolzano que començarà a canviar-ho tot i dirigir-ho cap a l'escenari actual.

***

I quin és aquest escenari? Doncs, el territori amb el nivell de vida més alt d'Itàlia. Un territori que no sembla Itàlia. Les coordenades de la civilització han canviat. Si el limes romà intentava deixar els barbars germànics al nord per a que no assaltessin el cor de l'Imperi, ara és Roma la zona bàrbara i el limes mira cap al sud. El Sudtirol presenta unes característiques molt especials.

Al marge de que tot funciona, cosa no menyspreable, la resolució de la qüestió nacional o identitaria a derivat en un mixt de models. Per una banda, després del fracàs de la italianització dels locals, el 1972 es va acceptar l'oficialitat de l'alemany al costat de l'italià. Per tant, tot, i vull dir tot, està escrit en italià i alemany (i ladí en les zones que pertoqui). Si de cas en algunes zones només ho trobareu en alemany. Un bilingüisme que seguí un camí prou difícil i que ha anat seguit de la creació d'un sistema escolar separat on el contacte entre la comunitat alemanya-ladina i la italiana a demanat una llarga transició. De la separació total a l'aprenentatge dels dos idiomes han passat dècades. Avui tothom sap alemany, tothom n'ha de saber per a entrar a la funció pública, a la Universitat trilingüe de Bozen (anglés com a tercer idioma)... fet que ha generat una certa sensació de marginació per part dels italians. Ja no són els privilegiats (penseu que la divisió per comunitats lingüístiques és de 65% alemanys, 25% italians i 10% ladins i altres). Una certa depressió de l'amo colonial que veu com se li rebel.len els criats. Perquè, allò és Itàlia, no?

La veritat és que no caldria que fos Itàlia, perquè de fet en té poc d'italià. Però bé.

***

Per altra banda, hi ha d'altres fenomens curiosos. Per una banda, a partir dels 70 es feu un cens obligatori on cada ciutadà havia de situar-se en un grup lingüístic per a repartir així els càrrecs públics, etc., això al marge d'algunes problemàtiques, ha generat una pau social inesperada. A la divisió i establiment de quotes, ha correspost una integració dels sudtirolesos alemanys que han començat a conviure amb els italians. Per altra banda, l'alemany s'ha anat impossant pacíficament i per la força de la llei de les oportunitats i de la majoria per sobre de l'italià.

En segon lloc, una altra característica diferència l'escenari polític del Sudtirol del d'altres casos de conflicte polític o identitari com, per exemple, el català. I és que la immensa majoria dels sudtirolesos de parla alemanya voten massivament el Südtiroler Volkspartie (SVP) fundat el 1945 i que apareix com una formació conservadora aglutinant de tota la comunitat lingüística. Les formacions d'esquerra nacionalistes han fracassat una i una altra volta. Cas sorprenent de consens dins d'una societat moderna. En les darreres eleccions provincials el SVP obtingué el 48% dels sufragis mentre que la segona força es quedava al 14% (veure resultats).

***

No he parlat de la minoria dins de la minoria que són els ladins. Aquest grup de llengua barreja de llatí vulgar més influències alemanyes són el tercer sector de la població però sempre al costat dels alemanys. De fet, els seus parlants s'estenen a més zones ja fora del Sudtirol, al Vèneto, i a Suïssa amb el nom de romanx.

***

Alguns llibres interessants. Penseu que la bibliografia italiana és molt minoritària respecte a l'alemanya. Em limito a citar els llibres en italià que puc entendre però només cal entrar a una de les llibreries de la cadena local Athesia (abans Tyrolia) (en alemany i en italià) per a trobar interessants títols d'història del Sudtirol en alemany:

- Hilpold-Perathoner, I Ladini. Una minoranza nella minoranza, Bozen, Athesia, 2006.

- A cura de G. Ferrandi i Günther Pallaver, La regione Trentino-Alto Adige/Südtirol nel XX secolo. I. Politica e istituzioni, Trento, Museo Storico in Trento, 2007.

- Diferents Autors, Ettore Tolomei (1865-1952). Un nazionalista di confine. Die Grenzen des Nationalismus, Trento, Museo Storico, 1998.

- F. Volgger, Sudtirolo al bivio. Ricordi di storia vissuta, Bozen, Praxis 3, 2005 (ed. alemanya 1985)

- També és molt útil l'annuari estadístic del 2009.

Dues consideracions finals: ho podria haver explicat millor i, en segon lloc, el blog de moment no em deixa col.locar imatges. La segona part suposo que es solucionarà en breu.