Aquí tot va a trompicons, amb un caos "no ordenat". De fet, la finestra del menjador de casa és com la de Hitchcock, encara que no gaire indiscreta. Ací es pot gaudir de multiples espectacles "Made in Italy". Des de cotxes bolcats en accidents increibles fins a bronques monumentals pels cotxes aparcats allà on semblen haber caigut del cel. Mentrestant, Silvio -meno male che c'è- va fent. La divisió de poders no existeix, sembla que no haguem arribat al 1789. Ell ho és tot, el Marajà ho pot tot. Però tot flueix, lentament, amb obstacles, però flueix. A l'Archivio degli Affari Esteri, a vegades hi he de solucionar certes traves. Que si ha portat la carta, l'invito del Archivio? Que sinó saben escriure Gonzàlez amb Z final a l'ordinador, enlloc de S i que, per tant, no apareixo. Què si ha signat al registre? No, només pot consultar dues bustes -caixes- que sinó s'erniaria home! Ai, ja ho diuen els mateixos romans i italians en general, que sinó fos perquè sóc de fora, només voldria que sortir d'aquest país. De fet, Itàlia segueix essent una fàbrica d'emigrants. Molts d'ells, ja ho sabem prou, cap a Barcelona. Maleida moda barcelonina... encara que semblla que comença a acabar-se aquella falera per la nosyra capital. Mentrestant, podeu veure un interessant vídeo fet pel canal de Tv del diari "La Repubblica" sobre la relació i el tracte que dispensa Berlusconi a les dones. El que deia, abans del 1789, però no hi ha cap revolta, serà que hi estàn d'acord???
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada