La nova realitat de la feina de l’historiador:
hemeroteques i arxius digitals a la xarxa
Introducció
Tot a la vida evoluciona, canvia, es transforma, o si més no això tendim a pensar. La veritat és que no sempre l’evolució vol dir avançar en sentit positiu, però aquest també és el comú denominador de la opinió de la societat occidental. En aquest sentit, la professió d’historiador està patint grans transformacions en els darrers anys producte de la irrupció de les ja no tant “noves” tecnologies. En concret des de mitjans d’aquesta dècada estem assistint a l’aparició d’una àmplia llista de recursos digitals que han de transformar de manera radical la manera d’investigar que fins al moment s’havia desenvolupat. S’està acabant, tot i que encara queda un llarg camí per recórrer, la tasca artesanal de repassar centenars de diaris de manera manual o en format microfilm; s’està extingint la impossibilitat de trobar aquest o aquell llibre o d’accedir a fons documentals de qualsevol país llunyà.
Sense cap mena de dubte, estem assistint a una veritable revolució en la feina dels historiadors que caldrà veure com és assimilada per les diferents generacions d’investigadors. I és que, si més no parcialment, el nou context possibilita una amplitud molt més gran per a qualsevol temàtica historiogràfica, sobretot pels especialistes en Història Contemporània. És a dir, que obliga o exigeix o hauria d’obligar i d’exigir un nivell molt més de recerca de les investigacions en curs. En definitiva, que la xarxa, Internet, i els seus recursos digitals cada cop amplien els horitzons dels historiadors que ja no han de recórrer milers de quilometres per accedir a certes dades abans impossibles de localitzar.
Certament, aquesta és una tercera revolució després de la primera que suposà la invenció i implantació de la fotocopiadora o dels microfilms per a la ciència històrica allà pels anys seixanta del segle XX. Mentre abans d’aquestes “màquines miraculoses” la feina de l’historiador esdevenia un desafiament a la persistència, paciència i capacitat de còpia, a partir de l’arribada d’aquells aparells tot canvià. La possibilitat de reproduir premsa, bibliografia o documentació en grans quantitats havia de facilitar l’accés a molta més informació i, sobretot, a l’estalvi de temps. De fet, aquestes han estat les constants de les transformacions: ventall més ampli de materials i possibilitat de treballar en un marge inferior de temps. És a dir, d’utilitzar millor el temps per a publicar unes recerques molt més acurades i documentades.
I és que, qui més qui menys en aquesta professió ha consultat alguna vegada algun fons documental d’un historiador de la primera meitat del segle passat, o encara de la segona, i ha vist llargs documents copiats a mà, milers de fitxes amb dades i, ocasionalment, alguna fotografia d’un diari. Aquesta realitat limitava fins a límits insospitats les possibilitats de les investigacions, tot i què, també cal remarcar l’existència de certes ments privilegiades que, amb aquells mitjans, publicaren notables i nombroses obres. Aquella existència de l’historiador a l’arxiu o biblioteca durant setmanes i mesos copiant aquells fragments que li semblaven útils i pertinents, va morir amb l’aparició de la fotocopiadora i del microfilm. Una tecnologia a la que molts centres arxivístics o hemeroteques públiques o privades van tirar-se de cap amb bon criteri, mentre que d’altres quedaven com mostres del passat. Circumstància que, com en aquella ocasió, també passaria amb algunes institucions que, arribats en els primers moments al microfilm, s’erigirien en reductes de certes instal·lacions més que inservibles o inútils.
Aquesta revolució va ésser igualada en el seu impacte a mitjans dels anys vuitanta per l’arribada dels primers ordinadors personals que permetien aparcar les màquines d’escriure i emmagatzemar obres senceres permetent-ne la modificació sense problemes ni modificacions. Un nou fet revolucionari i transformador de la feina de l’historiador que ja no havia de perdre innumerables hores escrivint a màquina un llibre o article.
Fets que durant la segona meitat del segle XX han anat transformant la professió en quelcom de molt més còmode i menys feixuc. Canvis reals però que queden circumscrits als que generacionalment els han viscut. Vull dir que, per als qui hem arribat a aquesta professió a partir dels primers anys del segle XXI els dos primers passos ja eren axiomàtics, per tant, no eren tals. Però a diferència d’aquests, la tercera revolució, deixant de banda Internet com a concepte general, ja ha format part del nostre, meu, aprenentatge.
La aparició, com si de bolets es tractés, d’una àmplia llista d’hemeroteques, biblioteques i arxius digitals estan trencant amb múltiples limitacions en la investigació històrica. Ràpidament, en pocs anys, tot s’ha capgirat per a obrir noves portes i finestres cap a nous paisatges. Possibilitats de veure més enllà que cal aprofitar per a dotar-nos d’un coneixement molt més ampli dels fets històrics.
Internet com a recurs per a l’historiador
Al marge de l’evident utilitat d’Internet, de comunicar-se instantàniament amb qualsevol universitat, professor, biblioteca o arxiu de gran part del món (sempre amb l’acte de fe que representa esperar una resposta), ens permet descobrir gran quantitat de materials desconeguts. Per una banda, ja fa anys que es pot accedir a grans quantitats de catàlegs on-line de tot tipus de centres, exemple molt proper és del Catàleg del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (www.cbuc.cat) que engloba el gruix dels catàlegs de les universitats del país. Una eina que ens permet descobrir i localitzar obres que mai hauríem conegut si la cerca s’hagués fet de manera presencial i manual a una biblioteca. De la mateixa manera podem accedir a catàlegs de centres universitaris o biblioteques nacionals d’arreu del món.
Alhora, la xarxa ens permet accedir a la compra de milers d’obres a través de pàgines especialitzades com Iberlibro (www.iberlibro.com), Abebooks en les seves diferents seus virtuals (www.abebooks.fr, www.abebooks.co.uk o www.abebooks.it) o Amazon (www.amazon.com/books), per situar alguns exemples. Un recurs gens menyspreable quan el recurs bibliotecari resulta inútil i no tenim manera de localitzar un títol en concret. Alhora que, com és evident, podrem descobrir obres que desconeixíem i de les quals no havíem trobat cap referència bibliogràfica.[1] En aquesta mateixa direcció la xarxa ens possibilita per a l’accés als fons de les principals llibreries, fundacions, centres d’estudis locals i cases editorials d’arreu del món. Possibilitats de molt difícil accés sense Internet i que provocava la desconeixença absoluta de certes publicacions. Avui tots podem accedir al catàleg de les obres referents a Història publicades per la Cambridge University Press (http://www.cambridge.org/uk/browse/default.asp?subjectid=1006342), de l’editorial francesa L’Harmattan (http://harmattan.fr/index.asp?navig=catalogue&sr=3&consult=titre&lettre=H), de la catalana Publicacions de l’Abadia de Montserrat (www.pamsa.com) o de la italiana (http://www.laterza.it/index-storia.asp?caso=1) per situar quatre exemples. Podem accedir a un cos bibliogràfic immens i gegantí. Només les limitacions idiomàtiques poden esdevenir una barrera. Per tant, les possibilitats de coneixement, de contrastar dades i ampliar les pròpies investigacions esdevé infinit.
Per altra banda, el coneixement de les novetats editorials també es facilita amb la possibilitat d’accedir a múltiples suplements dedicats a llibres (per exemple el blog de l’editorial valenciana-catalana Afers ens enllaça amb més de cinquanta publicacions, http://editorialafers.blogspot.com/) a revistes especialitzades o a pàgines com Dialnet (http://dialnet.unirioja.es/) gestionada des la Universitat de La Rioja que ens permet un repàs (tot i que no exhaustiu) d’una àmplia selecció d’articles apareguts en revistes especialitzades. Una fet que bé a relacionar-se indefectiblement amb el fracàs parcial, com a mínim fins al moment, de les revistes d’història digitals tot i algunes excepcions com per exemple la revista de la University of London, 19 Interdisciplinary Studies in the Long Nineteenth Century (http://www.19.bbk.ac.uk/index.htm) o d’altres (per a un llistat de links veure: http://seneca.uab.cat/historia/hn0708.htm).
Encara un altre sentit, la xarxa ens permet solucionar un dels eterns problemes del món acadèmic no ja limitat a la història sinó a totes les disciplines: la “mort” de milers de tesis doctorals en les biblioteques o despatxos de professors. Investigacions, en ocasions molt interessants i innovadores que, per la pròpia naturalesa del món universitari i editorial en moltes ocasions restaran sense editar o s’oferiran al públic de manera reduïda o parcial. Circumstància que provocarà que gran part de l’esforç d’investigació de l’autor es perdi per a quedar sempre més en la foscor. I és que, fins al moment, l’única manera de saber de l’existència d’una tesi era, o formar part del tribunal o veure-la en algun despatx. Quantes vegades haurem volgut consultar aquella tesi que apareixia en un peu de pàgina però que fou llegida en una universitat perduda de ves a saber on l’any 1978 o el 1994. Fet que l’esforç de molts centres universitaris d’arreu dels cinc continents està començant a revertir per a donar publicitat a infinitat de tesis. Així, alguns exemples d’accessos lliures a textos de gran interès són: Biblioteca Digital Brasileira de Teses e Dissertações (http://bdtd2.ibict.br/), Theses Canada Portal (http://amicus.collectionscanada.ca/s4-bin/Main/BasicSearch?coll=18&l=0&v=1), Australasian Digital Theses Program (http://adt.caul.edu.au/), Tesis Complutenses Digitales de la UCM (http://cisne.sim.ucm.es/search*spi) o Tesis Doctorals en Xarxa de les Universitats Catalanes i algunes espanyoles (http://www.tdcat.cesca.es/). Pàgines que ens permetran accedir al text complet d’investigacions realitzades arreu de les universitats brasileres, del canadà, Austràlia, Catalunya o Nova Zelanda i que ens faran accedir en pocs minuts a un text impossible de conèixer o localitzar per cap altre via.
L’accés als llibres, articles, arxius i bases de dades
Hi ha un element clau en la riquesa documental que s’està construint a la xarxa, i no és cap altre que les ànsies de tot autor i investigador de donar a conèixer la seva feina. De manera paral·lela també les institucions de moltes petites localitats o ciutats mitjanes, de països fora dels circuits de la història més coneguda o d’arxius o fundacions poc consultats estan realitzant un esforç considerable per a situar-se en el nou entorn.
En aquest sentit, la simple cerca en qualsevol buscador (www.google.com o www.yahoo.com) del nom d’un historiador, títol de llibre o article ja és una sortida útil per a la investigació, evidentment, sempre amb criteri. I és que de la mateixa manera que la bibliografia s’ha de seleccionar i llegir, Internet ens proporcionarà, en ocasions, una àmplia oferta de textos a escatir sobre qualsevol temàtica. Així, en moltes ocasions podrem accedir a articles de revistes acadèmiques que la mateixa revista, autor o qualsevol internauta ha penjat o digitalitzat. La nostra feina serà discernir entre allò que està escrit amb rigor i allò que respon a la simple possibilitat de publicar on-line a la que tothom ha accedit. Una separació que caldrà fer entre els milions de pàgines dedicades a temàtiques històriques, a vegades amb certa professionalitat i d’altres sense cap mena de rigorositat. Aquí és on caldrà utilitzar correctament la nova eina. Tanmateix, al marge de la cerca més simple i de la qual es podran derivar resultats simples. Caldrà excarvar en els resulats dels buscadors per a poder trobar pàgines d’institucions privades o públiques, de revistes en format paper digitalitzades o de reproducció de llibres per a accedir a la veritable font d’informació que està començant a omplir l’oceà d’Internet.
I és que, fins al moment, no són gaires les pàgines o blogs que ajuden a concentrar links amb tots o gran part dels recursos de la xarxa dedicats a la història. En aquest sentit, per exemple, és molt útil per estar al corrent del que es va afegint a la xarxa, el blog del Repertorio di risorse web a cura della Biblioteca di Filosofia e Storia della Universitá di Pisa (http://filosofiastoria.wordpress.com/category/storia-contemporanea/) o el meu propi blog (www.arnaugonzalezvilalta.blogspot.com).
A partir d’aquests, però també de cerques simples als buscadors podrem localitzar per exemple els centenars de Working Papers de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials adscrit a la UAB (http://www.icps.es/publicacions.asp?tipo=0), l’Opera Omnia On-line del capellà sicilià i iniciador del moviment democratacristià Luigi Sturzo (http://80.241.231.185/RDB/Public/View/ViewIndex.aspx?idView=22), una àmplia selecció de documentació, epistolari, discursos i altres de l’exprimer ministre italià Alcide de Gasperi (http://www.degasperi.net/index.php), d’articles i llibres sobre el Quebec (http://classiques.uqac.ca/contemporains/), tota la col·lecció sencera de números de la revista de la Universidad Complutense de Madrid “Cuadernos de Historia Contemporanea” entre 1988 i 2006 (http://www.ucm.es/BUCM/revistasBUC/portal/modulos.php?name=Revistas2_Historico&id=CHCO&num=CHCO070722), la “Revista de Estudios Políticos” del Centro de Estudios Políticos y Constitucionales des de 1941 a 2004 (http://dialnet.unirioja.es/servlet/revista?tipo_busqueda=CODIGO&clave_revista=1166) o “Espacio, Tiempo y Forma” de la UNED des de 1988 a l’actualitat (http://62.204.194.45:8080/fedora/get/bibliuned:ETFSerieV/demo:Collection/view).
Les hemeroteques digitals: la gran revolució
[1] En un lloc molt més secundari es pot situar pàgines de l’estil d’e-bay en les seves seccions per països (www.ebay.com) en les quals la compra de material bibliogràfic resulta molt més aleatori però amb grans sorpreses. En moltes ocasions es pot localitzar documents rars i en algunes ocasions de gran valor històric a preus irrisoris. Tot i que pugui succeir el mateix en un sentit inversament proporcional.
hemeroteques i arxius digitals a la xarxa
Introducció
Tot a la vida evoluciona, canvia, es transforma, o si més no això tendim a pensar. La veritat és que no sempre l’evolució vol dir avançar en sentit positiu, però aquest també és el comú denominador de la opinió de la societat occidental. En aquest sentit, la professió d’historiador està patint grans transformacions en els darrers anys producte de la irrupció de les ja no tant “noves” tecnologies. En concret des de mitjans d’aquesta dècada estem assistint a l’aparició d’una àmplia llista de recursos digitals que han de transformar de manera radical la manera d’investigar que fins al moment s’havia desenvolupat. S’està acabant, tot i que encara queda un llarg camí per recórrer, la tasca artesanal de repassar centenars de diaris de manera manual o en format microfilm; s’està extingint la impossibilitat de trobar aquest o aquell llibre o d’accedir a fons documentals de qualsevol país llunyà.
Sense cap mena de dubte, estem assistint a una veritable revolució en la feina dels historiadors que caldrà veure com és assimilada per les diferents generacions d’investigadors. I és que, si més no parcialment, el nou context possibilita una amplitud molt més gran per a qualsevol temàtica historiogràfica, sobretot pels especialistes en Història Contemporània. És a dir, que obliga o exigeix o hauria d’obligar i d’exigir un nivell molt més de recerca de les investigacions en curs. En definitiva, que la xarxa, Internet, i els seus recursos digitals cada cop amplien els horitzons dels historiadors que ja no han de recórrer milers de quilometres per accedir a certes dades abans impossibles de localitzar.
Certament, aquesta és una tercera revolució després de la primera que suposà la invenció i implantació de la fotocopiadora o dels microfilms per a la ciència històrica allà pels anys seixanta del segle XX. Mentre abans d’aquestes “màquines miraculoses” la feina de l’historiador esdevenia un desafiament a la persistència, paciència i capacitat de còpia, a partir de l’arribada d’aquells aparells tot canvià. La possibilitat de reproduir premsa, bibliografia o documentació en grans quantitats havia de facilitar l’accés a molta més informació i, sobretot, a l’estalvi de temps. De fet, aquestes han estat les constants de les transformacions: ventall més ampli de materials i possibilitat de treballar en un marge inferior de temps. És a dir, d’utilitzar millor el temps per a publicar unes recerques molt més acurades i documentades.
I és que, qui més qui menys en aquesta professió ha consultat alguna vegada algun fons documental d’un historiador de la primera meitat del segle passat, o encara de la segona, i ha vist llargs documents copiats a mà, milers de fitxes amb dades i, ocasionalment, alguna fotografia d’un diari. Aquesta realitat limitava fins a límits insospitats les possibilitats de les investigacions, tot i què, també cal remarcar l’existència de certes ments privilegiades que, amb aquells mitjans, publicaren notables i nombroses obres. Aquella existència de l’historiador a l’arxiu o biblioteca durant setmanes i mesos copiant aquells fragments que li semblaven útils i pertinents, va morir amb l’aparició de la fotocopiadora i del microfilm. Una tecnologia a la que molts centres arxivístics o hemeroteques públiques o privades van tirar-se de cap amb bon criteri, mentre que d’altres quedaven com mostres del passat. Circumstància que, com en aquella ocasió, també passaria amb algunes institucions que, arribats en els primers moments al microfilm, s’erigirien en reductes de certes instal·lacions més que inservibles o inútils.
Aquesta revolució va ésser igualada en el seu impacte a mitjans dels anys vuitanta per l’arribada dels primers ordinadors personals que permetien aparcar les màquines d’escriure i emmagatzemar obres senceres permetent-ne la modificació sense problemes ni modificacions. Un nou fet revolucionari i transformador de la feina de l’historiador que ja no havia de perdre innumerables hores escrivint a màquina un llibre o article.
Fets que durant la segona meitat del segle XX han anat transformant la professió en quelcom de molt més còmode i menys feixuc. Canvis reals però que queden circumscrits als que generacionalment els han viscut. Vull dir que, per als qui hem arribat a aquesta professió a partir dels primers anys del segle XXI els dos primers passos ja eren axiomàtics, per tant, no eren tals. Però a diferència d’aquests, la tercera revolució, deixant de banda Internet com a concepte general, ja ha format part del nostre, meu, aprenentatge.
La aparició, com si de bolets es tractés, d’una àmplia llista d’hemeroteques, biblioteques i arxius digitals estan trencant amb múltiples limitacions en la investigació històrica. Ràpidament, en pocs anys, tot s’ha capgirat per a obrir noves portes i finestres cap a nous paisatges. Possibilitats de veure més enllà que cal aprofitar per a dotar-nos d’un coneixement molt més ampli dels fets històrics.
Internet com a recurs per a l’historiador
Al marge de l’evident utilitat d’Internet, de comunicar-se instantàniament amb qualsevol universitat, professor, biblioteca o arxiu de gran part del món (sempre amb l’acte de fe que representa esperar una resposta), ens permet descobrir gran quantitat de materials desconeguts. Per una banda, ja fa anys que es pot accedir a grans quantitats de catàlegs on-line de tot tipus de centres, exemple molt proper és del Catàleg del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (www.cbuc.cat) que engloba el gruix dels catàlegs de les universitats del país. Una eina que ens permet descobrir i localitzar obres que mai hauríem conegut si la cerca s’hagués fet de manera presencial i manual a una biblioteca. De la mateixa manera podem accedir a catàlegs de centres universitaris o biblioteques nacionals d’arreu del món.
Alhora, la xarxa ens permet accedir a la compra de milers d’obres a través de pàgines especialitzades com Iberlibro (www.iberlibro.com), Abebooks en les seves diferents seus virtuals (www.abebooks.fr, www.abebooks.co.uk o www.abebooks.it) o Amazon (www.amazon.com/books), per situar alguns exemples. Un recurs gens menyspreable quan el recurs bibliotecari resulta inútil i no tenim manera de localitzar un títol en concret. Alhora que, com és evident, podrem descobrir obres que desconeixíem i de les quals no havíem trobat cap referència bibliogràfica.[1] En aquesta mateixa direcció la xarxa ens possibilita per a l’accés als fons de les principals llibreries, fundacions, centres d’estudis locals i cases editorials d’arreu del món. Possibilitats de molt difícil accés sense Internet i que provocava la desconeixença absoluta de certes publicacions. Avui tots podem accedir al catàleg de les obres referents a Història publicades per la Cambridge University Press (http://www.cambridge.org/uk/browse/default.asp?subjectid=1006342), de l’editorial francesa L’Harmattan (http://harmattan.fr/index.asp?navig=catalogue&sr=3&consult=titre&lettre=H), de la catalana Publicacions de l’Abadia de Montserrat (www.pamsa.com) o de la italiana (http://www.laterza.it/index-storia.asp?caso=1) per situar quatre exemples. Podem accedir a un cos bibliogràfic immens i gegantí. Només les limitacions idiomàtiques poden esdevenir una barrera. Per tant, les possibilitats de coneixement, de contrastar dades i ampliar les pròpies investigacions esdevé infinit.
Per altra banda, el coneixement de les novetats editorials també es facilita amb la possibilitat d’accedir a múltiples suplements dedicats a llibres (per exemple el blog de l’editorial valenciana-catalana Afers ens enllaça amb més de cinquanta publicacions, http://editorialafers.blogspot.com/) a revistes especialitzades o a pàgines com Dialnet (http://dialnet.unirioja.es/) gestionada des la Universitat de La Rioja que ens permet un repàs (tot i que no exhaustiu) d’una àmplia selecció d’articles apareguts en revistes especialitzades. Una fet que bé a relacionar-se indefectiblement amb el fracàs parcial, com a mínim fins al moment, de les revistes d’història digitals tot i algunes excepcions com per exemple la revista de la University of London, 19 Interdisciplinary Studies in the Long Nineteenth Century (http://www.19.bbk.ac.uk/index.htm) o d’altres (per a un llistat de links veure: http://seneca.uab.cat/historia/hn0708.htm).
Encara un altre sentit, la xarxa ens permet solucionar un dels eterns problemes del món acadèmic no ja limitat a la història sinó a totes les disciplines: la “mort” de milers de tesis doctorals en les biblioteques o despatxos de professors. Investigacions, en ocasions molt interessants i innovadores que, per la pròpia naturalesa del món universitari i editorial en moltes ocasions restaran sense editar o s’oferiran al públic de manera reduïda o parcial. Circumstància que provocarà que gran part de l’esforç d’investigació de l’autor es perdi per a quedar sempre més en la foscor. I és que, fins al moment, l’única manera de saber de l’existència d’una tesi era, o formar part del tribunal o veure-la en algun despatx. Quantes vegades haurem volgut consultar aquella tesi que apareixia en un peu de pàgina però que fou llegida en una universitat perduda de ves a saber on l’any 1978 o el 1994. Fet que l’esforç de molts centres universitaris d’arreu dels cinc continents està començant a revertir per a donar publicitat a infinitat de tesis. Així, alguns exemples d’accessos lliures a textos de gran interès són: Biblioteca Digital Brasileira de Teses e Dissertações (http://bdtd2.ibict.br/), Theses Canada Portal (http://amicus.collectionscanada.ca/s4-bin/Main/BasicSearch?coll=18&l=0&v=1), Australasian Digital Theses Program (http://adt.caul.edu.au/), Tesis Complutenses Digitales de la UCM (http://cisne.sim.ucm.es/search*spi) o Tesis Doctorals en Xarxa de les Universitats Catalanes i algunes espanyoles (http://www.tdcat.cesca.es/). Pàgines que ens permetran accedir al text complet d’investigacions realitzades arreu de les universitats brasileres, del canadà, Austràlia, Catalunya o Nova Zelanda i que ens faran accedir en pocs minuts a un text impossible de conèixer o localitzar per cap altre via.
L’accés als llibres, articles, arxius i bases de dades
Hi ha un element clau en la riquesa documental que s’està construint a la xarxa, i no és cap altre que les ànsies de tot autor i investigador de donar a conèixer la seva feina. De manera paral·lela també les institucions de moltes petites localitats o ciutats mitjanes, de països fora dels circuits de la història més coneguda o d’arxius o fundacions poc consultats estan realitzant un esforç considerable per a situar-se en el nou entorn.
En aquest sentit, la simple cerca en qualsevol buscador (www.google.com o www.yahoo.com) del nom d’un historiador, títol de llibre o article ja és una sortida útil per a la investigació, evidentment, sempre amb criteri. I és que de la mateixa manera que la bibliografia s’ha de seleccionar i llegir, Internet ens proporcionarà, en ocasions, una àmplia oferta de textos a escatir sobre qualsevol temàtica. Així, en moltes ocasions podrem accedir a articles de revistes acadèmiques que la mateixa revista, autor o qualsevol internauta ha penjat o digitalitzat. La nostra feina serà discernir entre allò que està escrit amb rigor i allò que respon a la simple possibilitat de publicar on-line a la que tothom ha accedit. Una separació que caldrà fer entre els milions de pàgines dedicades a temàtiques històriques, a vegades amb certa professionalitat i d’altres sense cap mena de rigorositat. Aquí és on caldrà utilitzar correctament la nova eina. Tanmateix, al marge de la cerca més simple i de la qual es podran derivar resultats simples. Caldrà excarvar en els resulats dels buscadors per a poder trobar pàgines d’institucions privades o públiques, de revistes en format paper digitalitzades o de reproducció de llibres per a accedir a la veritable font d’informació que està començant a omplir l’oceà d’Internet.
I és que, fins al moment, no són gaires les pàgines o blogs que ajuden a concentrar links amb tots o gran part dels recursos de la xarxa dedicats a la història. En aquest sentit, per exemple, és molt útil per estar al corrent del que es va afegint a la xarxa, el blog del Repertorio di risorse web a cura della Biblioteca di Filosofia e Storia della Universitá di Pisa (http://filosofiastoria.wordpress.com/category/storia-contemporanea/) o el meu propi blog (www.arnaugonzalezvilalta.blogspot.com).
A partir d’aquests, però també de cerques simples als buscadors podrem localitzar per exemple els centenars de Working Papers de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials adscrit a la UAB (http://www.icps.es/publicacions.asp?tipo=0), l’Opera Omnia On-line del capellà sicilià i iniciador del moviment democratacristià Luigi Sturzo (http://80.241.231.185/RDB/Public/View/ViewIndex.aspx?idView=22), una àmplia selecció de documentació, epistolari, discursos i altres de l’exprimer ministre italià Alcide de Gasperi (http://www.degasperi.net/index.php), d’articles i llibres sobre el Quebec (http://classiques.uqac.ca/contemporains/), tota la col·lecció sencera de números de la revista de la Universidad Complutense de Madrid “Cuadernos de Historia Contemporanea” entre 1988 i 2006 (http://www.ucm.es/BUCM/revistasBUC/portal/modulos.php?name=Revistas2_Historico&id=CHCO&num=CHCO070722), la “Revista de Estudios Políticos” del Centro de Estudios Políticos y Constitucionales des de 1941 a 2004 (http://dialnet.unirioja.es/servlet/revista?tipo_busqueda=CODIGO&clave_revista=1166) o “Espacio, Tiempo y Forma” de la UNED des de 1988 a l’actualitat (http://62.204.194.45:8080/fedora/get/bibliuned:ETFSerieV/demo:Collection/view).
Les hemeroteques digitals: la gran revolució
[1] En un lloc molt més secundari es pot situar pàgines de l’estil d’e-bay en les seves seccions per països (www.ebay.com) en les quals la compra de material bibliogràfic resulta molt més aleatori però amb grans sorpreses. En moltes ocasions es pot localitzar documents rars i en algunes ocasions de gran valor històric a preus irrisoris. Tot i que pugui succeir el mateix en un sentit inversament proporcional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada