dijous, de novembre 11, 2010
Les minories russes al Bàltic i altres recomanacions
Llegeixo i recomano el llibre de Giulietto Chiesa, Il candidato lettone. Inedite avventure di un alieno in Europa, Milano, Ponte alle Grazie, 2010, 16 €, 240 p Interessant assaig d'un candidat italià, comunista, a les llistes d'un partit russòfon de Letònia durant les eleccions europees del 2009. Suggerent per a conèixer d'una manera parcial, a vegades prou discutible, però a la fi útil per a començar a familiaritzar-se amb la situació de les minories russes que quedaren atrapades en tots els estats ex-soviètics després del 1991.
Escolto i recomano també Ali Farka Touré i preparo futurs viatges per Europa amb la guía 'Guide du voyager en Europe', d'Hachette de 1860 comprada a Bologna el darrer cap de setmana.
Benvolguts, si voleu comprar llibres a bon preu, aneu a Bologna. Per totes bandes afloren els llibres i el paper imprès en general.
dissabte, d’octubre 30, 2010
La Stampa (1867-2005), per fi!!!
Alla fine!!!! Già é accessibile!!!! Ja podeu consultar l'Hemeroteca Digital del diari de Torino "La Stampa", tot i que amb alguns problemes a l'adreça :
http://www3.lastampa.it/archivio-storico/
http://www3.lastampa.it/archivio-storico/
2-XI-2010: això ja funciona!!!!
dilluns, d’octubre 11, 2010
Desapareixen les Antilles Holandeses del Carib
Curaçao i Sint Maarten: dos nous estats al mapa
Ahir van desaparèixer formalment les Antilles Neerlandeses
Ahir, 10-10-10, van deixar d'existir formalment les Antilles Neerlandeses, formades per cinc illes caribenques integrades al Regne dels Països Baixos. Dues de les cinc, Curaçao (amb 150.000 habitants) i Sint Maarten (amb 40.000), han passat a ésser estats independents dins el regne, igual que va fer Aruba el 1986, i disposaran de més poder legislatiu i governamental. Solament la defensa i la política exterior restaran en mans de l'antiga metròpoli. Les tres restants, Bonaire, Saba i Sint Eustatius, han esdevingut comunes neerlandeses. Els habitants de les Antilles s'havien manifestat aquests últims anys, per mitjà de referèndums, en favor d'aquests canvis.
Curaçao i Sint Maarten tindran a partir d'ara primer ministre, govern i parlament, però conservaran de moment la moneda antillenca, el florí. Per la seva banda, Bonaire, Saba i Sint Eustatius, que faran servir el dòlar nord-americà, disposaran de consells insulars i els seus vint mil habitants podran participar en les eleccions legislatives neerlandeses.
Amb la desaparició formal de les Antilles Neerlandeses, el govern dels Països Baixos considera que es fa un pas endavant perquè les illes surtin de l'endeutament crònic i es posi fi a les coses que no funcionaven fins ara. L'acord preveu que el govern neerlandès assumeixi el 70% del deute de les Antilles, que s'acosta a 1.700 milions d'euros. Com a mínim durant cinc anys, les cinc illes continuaran essent considerats països i territoris d'ultramar dins la Unió Europea, per mitjà del seu lligam amb el Regne dels Països Baixos. Posteriorment, la UE podrà decidir si els atorga un estatus legal dins la comunitat.
Tant a Curaçao com a Sint Maarten s'han fet aquest cap de setmana celebracions amb el canvi de la bandera de les Antilles per les locals.
A més del neerlandès i l'anglès, a les Antilles es parla el papiamentu, una llengua criolla amb elements d'espanyol, portuguès, neerlandès, anglès, francès, arawak i influències africanes.
Ahir van desaparèixer formalment les Antilles Neerlandeses
Ahir, 10-10-10, van deixar d'existir formalment les Antilles Neerlandeses, formades per cinc illes caribenques integrades al Regne dels Països Baixos. Dues de les cinc, Curaçao (amb 150.000 habitants) i Sint Maarten (amb 40.000), han passat a ésser estats independents dins el regne, igual que va fer Aruba el 1986, i disposaran de més poder legislatiu i governamental. Solament la defensa i la política exterior restaran en mans de l'antiga metròpoli. Les tres restants, Bonaire, Saba i Sint Eustatius, han esdevingut comunes neerlandeses. Els habitants de les Antilles s'havien manifestat aquests últims anys, per mitjà de referèndums, en favor d'aquests canvis.
Curaçao i Sint Maarten tindran a partir d'ara primer ministre, govern i parlament, però conservaran de moment la moneda antillenca, el florí. Per la seva banda, Bonaire, Saba i Sint Eustatius, que faran servir el dòlar nord-americà, disposaran de consells insulars i els seus vint mil habitants podran participar en les eleccions legislatives neerlandeses.
Amb la desaparició formal de les Antilles Neerlandeses, el govern dels Països Baixos considera que es fa un pas endavant perquè les illes surtin de l'endeutament crònic i es posi fi a les coses que no funcionaven fins ara. L'acord preveu que el govern neerlandès assumeixi el 70% del deute de les Antilles, que s'acosta a 1.700 milions d'euros. Com a mínim durant cinc anys, les cinc illes continuaran essent considerats països i territoris d'ultramar dins la Unió Europea, per mitjà del seu lligam amb el Regne dels Països Baixos. Posteriorment, la UE podrà decidir si els atorga un estatus legal dins la comunitat.
Tant a Curaçao com a Sint Maarten s'han fet aquest cap de setmana celebracions amb el canvi de la bandera de les Antilles per les locals.
A més del neerlandès i l'anglès, a les Antilles es parla el papiamentu, una llengua criolla amb elements d'espanyol, portuguès, neerlandès, anglès, francès, arawak i influències africanes.
dijous, de setembre 16, 2010
Esperem que no ens afecti gaire!....
El tancament d'Arc de Berà afecta el 25% del sector editorial català
Els editors afectats demanen la intervenció de la Generalitat per a garantir el finançament del deute · A partir de l'1 d'octubre volen recuperar la normalitat
Dijous de la setmana passada, la històrica distribuïdora Arc de Berà va comunicar que tancava a les gairebé cent quaranta editorials amb què treballava: aproximadament el 25% del sector editorial català. No era una notícia esperada i va deixar els editors glaçats. De llavors ençà aquests no han parat de fer gestions i reunions. Ahir a horabaixa, una trentena d'editorials afectades van acordar i difondre un comunicat (pdf), en què demanen la intervenció de la Generalitat per a garantir el pagament del deute; també proposen algunes vies de solució. Sigui com sigui, els editors volen transmetre un missatge de tranquil·litat als llibreters i asseguren que l'1 d'octubre tot tornarà a la normalitat.
Dilluns, 13 de setembre, l'Arc de Berà va prendre oficialment la decisió de tancar en una junta general extraordinària. La distribuïdora, fundada el 1971, ha deixat sense pagar a les editorials els diners que corresponen a les vendes de Sant Jordi. L'Arc de Berà diu que no fa una suspensió de pagaments, sinó un tancament ordenat, i que tothom acabarà cobrant. Però el comunicat dels editors és clar i ordenat també, i en una primera part diuen que el deute és molt important i demanen a la Generalitat que hi intervingui per garantir el cobrament. Fa el comunicat: 'Les editorials afirmen que la crisi deguda al tancament els deixa en una situació financera molt delicada, atesa la quantia del deute, que coincideix amb el venciment més important corresponent a la campanya de Sant Jordi.'Continua el comunicat: 'En aquesta situació, les editorials presents a la reunió han designat uns representants que exposin a la Generalitat de Catalunya la situació, i que demanin a l’administració catalana que intervingui en aquest afer, facilitant el finançament necessari, amb la màxima urgència, per tal de pal·liar els efectes que aquesta situació pot desencadenar. Centenars de llocs de feina directes i indirectes es poden veure afectats, a més dels proveïdors (impremtes, papereres, empreses de fotocomposició, etc.) i les llibreries.'Entre les editorials afectades que rubriquen el comunicat hi ha: Algar Editorial, Angle Editorial, Animallibres, Arola Editors, Editorial Base, Editorial Barcino, Edicions Bromera, CCG Edicions, Cocobooks, Cossetània Edicions, Edicions Dau, Dux Editorial, Edicions el Pirata, Eumo Editorial, Editorial Flamboyant, Editorial Fonoll, Editorial la Desclosa, Editorial Intermon Oxfam, Editorial Laertes, Lectio Ediciones, Editorial Milenio, Editorial Omicron, Onada Edicions, Pagès Editors, Perifèric Edicions, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Edicions Saragossa, SD edicions, Símbol Editors, Editorial Sombra, Publicacions URV, Xarxa de Llibres i Viena Edicions.I ara què?El comunicat també explica que 'els representants de les editorials han parlat del futur de la comercialització. L’Arc de Berà, una empresa distribuïdora amb un perfil tradicional, portava a terme d'una manera integrada totes les funcions de distribució: venda de llibres mitjançant els seus comercials; tasques de logística (magatzem, selecció i transport); i facturació als punts de venda. En aquest sentit, les editorials reunides han manifestat la seva proposta d'un model molt més modern i eficient que separa els tres processos descrits, per tal de buscar la màxima eficiència.'Les solucions seran diverses com diverses són les cent quaranta editorials afectades. Entre les que tenen un volum més alt de facturació hi ha Cossetània, Bromera i Angle. Aquestes tres tenen una situació diferent de la resta, perquè van ser fundadores de la plataforma digital Edi.cat i el gener d'enguany van engegar la Xaxa de Llibres i van posar en marxa un equip de comercials que es dediquen a informar i a promoure els seus llibres a les llibreries. En canvi, hi ha editorials que tenen totes les tres columnes de la distribució a l'Arc de Berà.El responsable de Xarxa de Llibres, Enric Faura, assegura que aquesta comercial està disposada a donar resposta a la nova realitat, creixent, incorporant més editores que comparteixin el seu model comercial. Però hi ha empreses que s'estimaran més d'apuntar-se a una altra distribuïdora, sia a Àgora, a les Punxes...Un primer avís el 2008La crisi de l'Arc de Berà es remunta a l'any 2008, quan el Grup 62 va crear la distribuïdora Àgora. S'emportava segells tan importants com Columna, que fins llavors havia distribuït l'Arc de Berà. Ara, la primera sotragada va ser anterior: quan van abandonar el vaixell Enciclopèdia Catalana i el seu segell, Proa. Així ho explicava el responsable de l'Arc de Berà, Jaume Ensesa, en una entrevista de VilaWeb. En aquella avinentesa la solució va ser de formar una empresa de logística, ArcLogi, amb un gran magatzem intel·ligent situat a Gualba, de la qual l'Arc de Berà tenia el 33% de l'accionariat. Aquesta havia de ser la solució per a resistir al naixement del gran grup editorial en català. Però avui l'Arc de Berà ja no té el 33% de les accions d'ArcLogi, se les va vendre fa uns quants mesos. Jordi Farré, gerent de l'editorial Cossetània, ha passat uns dies frenètics des que ha sabut la notícia del tancament de l'Arc de Berà i ha dit a VilaWeb que la seva editorial encara no havia decidit quin camí seguiria. Cossetània és sòcia d'ArcLogi, però això no vol dir que Cossetània s'hi mantingui, segons Farré.L'1 d’octubre, represa de la normalitatEn el comunicat les editorials es comprometen a treballar per assegurar la normalitat i tenir el servei de novetats reactivat perquè arribin a les llibreries l'1 d'octubre. Les editorials també donen un missatge de confiança a les llibreries sobre la rapidesa amb què resoldran la situació actual.Diu el comunicat: 'Les empreses editorials treballen per trobar una solució que garanteixi la continuïtat del servei tant de comercialització com de logística. D’aquesta manera, la relació amb les llibreries es reprendrà ràpidament a partir del dia 1 d’octubre, quan es reactivarà el servei de novetats. La campanya de Nadal es portarà a terme amb plena normalitat, de manera que aquesta crisi se superi immediatament, sense trencar la cadena comercial.'Els editors s'han de reunir amb representants de la Generalitat divendres a la tarda. Creuen que, de la reunió, difícilment en sortiran solucions, però serà el primer cara a cara que tindran sobre el cas i sabran si podran comptar amb suport financer institucional.
Els editors afectats demanen la intervenció de la Generalitat per a garantir el finançament del deute · A partir de l'1 d'octubre volen recuperar la normalitat
Dijous de la setmana passada, la històrica distribuïdora Arc de Berà va comunicar que tancava a les gairebé cent quaranta editorials amb què treballava: aproximadament el 25% del sector editorial català. No era una notícia esperada i va deixar els editors glaçats. De llavors ençà aquests no han parat de fer gestions i reunions. Ahir a horabaixa, una trentena d'editorials afectades van acordar i difondre un comunicat (pdf), en què demanen la intervenció de la Generalitat per a garantir el pagament del deute; també proposen algunes vies de solució. Sigui com sigui, els editors volen transmetre un missatge de tranquil·litat als llibreters i asseguren que l'1 d'octubre tot tornarà a la normalitat.
Dilluns, 13 de setembre, l'Arc de Berà va prendre oficialment la decisió de tancar en una junta general extraordinària. La distribuïdora, fundada el 1971, ha deixat sense pagar a les editorials els diners que corresponen a les vendes de Sant Jordi. L'Arc de Berà diu que no fa una suspensió de pagaments, sinó un tancament ordenat, i que tothom acabarà cobrant. Però el comunicat dels editors és clar i ordenat també, i en una primera part diuen que el deute és molt important i demanen a la Generalitat que hi intervingui per garantir el cobrament. Fa el comunicat: 'Les editorials afirmen que la crisi deguda al tancament els deixa en una situació financera molt delicada, atesa la quantia del deute, que coincideix amb el venciment més important corresponent a la campanya de Sant Jordi.'Continua el comunicat: 'En aquesta situació, les editorials presents a la reunió han designat uns representants que exposin a la Generalitat de Catalunya la situació, i que demanin a l’administració catalana que intervingui en aquest afer, facilitant el finançament necessari, amb la màxima urgència, per tal de pal·liar els efectes que aquesta situació pot desencadenar. Centenars de llocs de feina directes i indirectes es poden veure afectats, a més dels proveïdors (impremtes, papereres, empreses de fotocomposició, etc.) i les llibreries.'Entre les editorials afectades que rubriquen el comunicat hi ha: Algar Editorial, Angle Editorial, Animallibres, Arola Editors, Editorial Base, Editorial Barcino, Edicions Bromera, CCG Edicions, Cocobooks, Cossetània Edicions, Edicions Dau, Dux Editorial, Edicions el Pirata, Eumo Editorial, Editorial Flamboyant, Editorial Fonoll, Editorial la Desclosa, Editorial Intermon Oxfam, Editorial Laertes, Lectio Ediciones, Editorial Milenio, Editorial Omicron, Onada Edicions, Pagès Editors, Perifèric Edicions, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Edicions Saragossa, SD edicions, Símbol Editors, Editorial Sombra, Publicacions URV, Xarxa de Llibres i Viena Edicions.I ara què?El comunicat també explica que 'els representants de les editorials han parlat del futur de la comercialització. L’Arc de Berà, una empresa distribuïdora amb un perfil tradicional, portava a terme d'una manera integrada totes les funcions de distribució: venda de llibres mitjançant els seus comercials; tasques de logística (magatzem, selecció i transport); i facturació als punts de venda. En aquest sentit, les editorials reunides han manifestat la seva proposta d'un model molt més modern i eficient que separa els tres processos descrits, per tal de buscar la màxima eficiència.'Les solucions seran diverses com diverses són les cent quaranta editorials afectades. Entre les que tenen un volum més alt de facturació hi ha Cossetània, Bromera i Angle. Aquestes tres tenen una situació diferent de la resta, perquè van ser fundadores de la plataforma digital Edi.cat i el gener d'enguany van engegar la Xaxa de Llibres i van posar en marxa un equip de comercials que es dediquen a informar i a promoure els seus llibres a les llibreries. En canvi, hi ha editorials que tenen totes les tres columnes de la distribució a l'Arc de Berà.El responsable de Xarxa de Llibres, Enric Faura, assegura que aquesta comercial està disposada a donar resposta a la nova realitat, creixent, incorporant més editores que comparteixin el seu model comercial. Però hi ha empreses que s'estimaran més d'apuntar-se a una altra distribuïdora, sia a Àgora, a les Punxes...Un primer avís el 2008La crisi de l'Arc de Berà es remunta a l'any 2008, quan el Grup 62 va crear la distribuïdora Àgora. S'emportava segells tan importants com Columna, que fins llavors havia distribuït l'Arc de Berà. Ara, la primera sotragada va ser anterior: quan van abandonar el vaixell Enciclopèdia Catalana i el seu segell, Proa. Així ho explicava el responsable de l'Arc de Berà, Jaume Ensesa, en una entrevista de VilaWeb. En aquella avinentesa la solució va ser de formar una empresa de logística, ArcLogi, amb un gran magatzem intel·ligent situat a Gualba, de la qual l'Arc de Berà tenia el 33% de l'accionariat. Aquesta havia de ser la solució per a resistir al naixement del gran grup editorial en català. Però avui l'Arc de Berà ja no té el 33% de les accions d'ArcLogi, se les va vendre fa uns quants mesos. Jordi Farré, gerent de l'editorial Cossetània, ha passat uns dies frenètics des que ha sabut la notícia del tancament de l'Arc de Berà i ha dit a VilaWeb que la seva editorial encara no havia decidit quin camí seguiria. Cossetània és sòcia d'ArcLogi, però això no vol dir que Cossetània s'hi mantingui, segons Farré.L'1 d’octubre, represa de la normalitatEn el comunicat les editorials es comprometen a treballar per assegurar la normalitat i tenir el servei de novetats reactivat perquè arribin a les llibreries l'1 d'octubre. Les editorials també donen un missatge de confiança a les llibreries sobre la rapidesa amb què resoldran la situació actual.Diu el comunicat: 'Les empreses editorials treballen per trobar una solució que garanteixi la continuïtat del servei tant de comercialització com de logística. D’aquesta manera, la relació amb les llibreries es reprendrà ràpidament a partir del dia 1 d’octubre, quan es reactivarà el servei de novetats. La campanya de Nadal es portarà a terme amb plena normalitat, de manera que aquesta crisi se superi immediatament, sense trencar la cadena comercial.'Els editors s'han de reunir amb representants de la Generalitat divendres a la tarda. Creuen que, de la reunió, difícilment en sortiran solucions, però serà el primer cara a cara que tindran sobre el cas i sabran si podran comptar amb suport financer institucional.
dimarts, de setembre 14, 2010
Documents Diplomàtics Diversos
Aquí us enllaço amb alguns repertoris de documents diplomàtics que he localitzat darrerament. Perquè serà que no hi ha la col.lecció pertinent de documents diplomàtics espanyols?
http://www.international.gc.ca/department/history-histoire/dcer/browse-en.asp documents diplomàtics Canadà
http://www.difp.ie/ Irlanda 1919-1932
http://www.inghist.nl/retroboeken/bupo14-19/ Països Baixos 1914-1919
http://www.inghist.nl/retro/en/index_html
Llibres Història Holanda
http://www.dodis.ch/i/home.asp Suïssa
http://www.international.gc.ca/department/history-histoire/dcer/browse-en.asp documents diplomàtics Canadà
http://www.difp.ie/ Irlanda 1919-1932
http://www.inghist.nl/retroboeken/bupo14-19/ Països Baixos 1914-1919
http://www.inghist.nl/retro/en/index_html
Llibres Història Holanda
http://www.dodis.ch/i/home.asp Suïssa
Per cert, l'axiu del diari de Torino "La Stampa" està a punt a punt (1867-2005)... quina emoció (aneu mirant el link per si de cas).
divendres, d’agost 27, 2010
La història es pot explicar de diferents maneres (National Museum of American History i Library of Congress, Washington)
Sala de consulta de la Library of Congress
Library of Congress
Fa dies que havia d'escriure aquest post, però les onades de calor successives i diferents problemes informàtics ho havien impedit. Certament, ara que fa dies que vaig marxar dels Estats Units i, concretament de Washington, l'impacte de les visites museístiques ja no és el mateix.
Tot això, per a qui vagi a la capital federal dels EUA o per a qui ja hagi visitat el National Museum of American History i la Library of Congress... Dues institucions on la història del país s'explica de maneres molt diferents. En un, el primer, en el conjunt de l'Smithsonian tot és com un parc d'atraccions on els milers de turistes locals només esperen trobar una lectura de la seva trajectòria històrica totalment triomfalista, simplista i sense reflexions més enllà del "God bless America" o "The price of Freedom". Una explicació que obvia els pobladors originals del continent americà, que sitúa totes les guerres que el país provocà al llarg del segle XIX com la lògica de l'expansió territorial, que no dubta ni argumenta res, sinó és la necessitat del militarisme per a... Una visió molt senzilla, sense escletxes i sense elements de reflexió o autocrítica. Tot i què ben vist, no sé jo si trobaríem algun museu oficial d'història d'altres països on es fes autocrítica. Tanmateix, per a l'observador europeu, el cas nord americà és tant evident que fa una mica de feredat.
A l'altre institució de Washington a la que feia referència, la Library del Congrés, la història s'explica amb molta més seriositat. Amb un punt de vista sense fisures també, però amb prou contextualització, documentació i possibilitat d'interpretació per al visitant. Una visita molt més interessant però que ho és encara més si s'ha fet l'anterior. El contrast és radical tot i trobar certes similituts. Si en el primer hi havia poca lletra, al segon, amb molt més text, el percentatge de lectura dels visitants americans bé a aser el mateix. És a dir, que el plaer per la lectura és més aviat escàs. Absorts en els vídeos o les imatges, el text quedà totalment marginat en una exposició sobre els primers pasos constitucionals americans prou suggerent i digne de visitar-se.
País interessant, imprescindible de conèixer...
Us enllaço també, ja que hi som, amb les col.leccions digitals de la Library of Congress.
dimecres, d’agost 04, 2010
Del tour pels Estats Units: de Boston a Buffalo i fins Chicago via Canadà
Huntington (Massachusetts)
Eleccions a Saugatuck (Michigan)
Entre Holland i Zeeland (Michigan)
Finnville (Michigan)
ChicagoMoltes coses tindria a dir sobre els llocs, interessants, curiosos i freaks, que hem passat en una setmana. Des del petit i acollidor Boston, al turístic Coopertown o Saugatuck, a l'inquietant Hamilton al Canadà o el curiòs Port Stanley a la riba del llac Ontario o el no menys enigmàtic Buffalo. Per no dir res d'Albany, els prats canadencs... o la cua per als controls aduaners dels EUA a Sarnia. Dels canvis de limitacions de velocitat o de...
Poques informacions. A Chicago està de moda fer footing o simular-ho, a Grand Rapids hi ha un personal de pel.lícula de... Motels de nivell, carreteres que canvien de paisatge i ens porten a poblacions de noms europeus i americans: Rome, Valparaíso, Zeeland, Holland...
Tot els sembla històric. A tot edifici, carretera, entrada de municipi hi ha la pertinent advertència que allà va passar això o allò...
Hauria de sr obligatori per a tot historiador, i persona en general, voltar món. Però fer-ho al marge de les modes i de les rutes establertes. Perdre l'oremus i anar senguint carreteres buscant, en aquest cas, l'Amèrica profunda (Estats Units, vull dir, hi ha més continent per favor).
Imatges sense explicació...
Poques informacions. A Chicago està de moda fer footing o simular-ho, a Grand Rapids hi ha un personal de pel.lícula de... Motels de nivell, carreteres que canvien de paisatge i ens porten a poblacions de noms europeus i americans: Rome, Valparaíso, Zeeland, Holland...
Tot els sembla històric. A tot edifici, carretera, entrada de municipi hi ha la pertinent advertència que allà va passar això o allò...
Hauria de sr obligatori per a tot historiador, i persona en general, voltar món. Però fer-ho al marge de les modes i de les rutes establertes. Perdre l'oremus i anar senguint carreteres buscant, en aquest cas, l'Amèrica profunda (Estats Units, vull dir, hi ha més continent per favor).
Imatges sense explicació...
dijous, de juliol 29, 2010
Ahir ho pensava a l'avió camí de Boston
Ahir, mentre volava per sobre de l'Atlàntic i llegia sobre la influència del feixisme sobre el salazarisme portuguès. Al Motel 6 de Braintree comprobo que encara no està a punt però que li manca poc.
L'intera collezione storica della testata presto disponibile on line
emanuela minucci
torino
Il presidente della Repubblica Giorgio Napolitano sarà oggi alle 9,30 a «La Stampa» per scoprire in anteprima l’archivio ormai completamente digitalizzato del nostro quotidiano. L’intera collezione storica della testata, a breve, sarà gratuitamente a disposizione di tutti «on line».
Il Capo dello Stato verrà accolto in via Marenco dal presidente della Fiat e dell’Editrice John Elkann, dal direttore de La Stampa Mario Calabresi e dall’amministratore delegato della Fiat Sergio Marchionne. Dopo aver reso omaggio alla lapide che ricorda il sacrificio di Carlo Casalegno (il vicedirettore de La Stampa ucciso dalle Brigate Rosse nel novembre del 1977), il Presidente sarà poi condotto nella sala Primo Levi dove assisterà alla presentazione in anteprima dell’archivio digitale. La Stampa è il primo quotidiano italiano a offrire l’intera collezione del pubblicato in formato digitale completo e ricercabile. Si tratta di un patrimonio di informazioni che raccoglie 1.761.000 pagine, dal primo numero del 1867 ancora sotto la testata «Gazzetta Piemontese» fino al 2005, compresa l'edizione del pomeriggio Stampa Sera pubblicata fino al 1992.
Le pagine sono state digitalizzate a partire da microfilm in bianco e nero (oltre 1.600 bobine da circa mille pagine ciascuna). La Biblioteca Digitale de La Stampa è nata per essere a disposizione di tutti. L’accesso alle pagine e agli articoli avverrà on line e sarà libero. Si potranno stampare le singole pagine o salvarle in Pdf, scaricare i file di testo e compiere ricerche per data. La seconda fase del progetto di digitalizzazione dell’archivio de La Stampa riguarderà il patrimonio fotografico, che comprende circa 4 milioni di immagini. Sono già state digitalizzate quelle a partire dal 1930, per un totale di 300 mila scatti.
L'idea di creare un archivio digitale accessibile a tutti è nata quando l’Editrice ha messo a disposizione il suo immenso patrimonio archivistico e insieme con Fondazione CRT, Compagnia di San Paolo e Regione Piemonte si è deciso di costituire il Comitato per la Biblioteca Digitale dell’Informazione Giornalistica. I lavori sono stati assegnati, mediante gara d’appalto europea, a un raggruppamento di imprese italiane composto da STI, Bassilichi, Bassnet e Micro Shop, specializzate nella gestione elettronica di grandi archivi. L'Archivio La Stampa on-line permetterà a storici, studiosi, ricercatori, ma anche al semplice curioso la consultazione dal proprio computer di una miniera di informazioni che altrimenti avrebbero richiesto complicate procedure di ricerca e di selezione. Si tratta dunque di un’operazione che mette in sicurezza un patrimonio inestimabile di storia, ma anche e soprattutto un importantissimo strumento culturale.
Des dels Estats Units encara es veuen les coses més diferents
Restes, estètiques, del passat colonial britànic en una església de Boston
Residència del Governador de MassachussetsPoca cosa a dir des de Boston (ciutat interessant, petita i manejable). Ja sortiran les paraules quan recuperi el cos dels efectes del vol d'ahir.
divendres, de juliol 23, 2010
Seguint amb "a lusitanidade"
Acabo de trobar l'enllaç a la digitalització, en curs, del Jornal du Brasil (XIX-XX). A llegir!Per altra banda, i encar millor, us enllaço amb una llarga llista de links de premsa brasilera, secció hemeroteca.
Desde Portugal tudo é muito diferente
Hi ha grans llibreries de vell a preus irrisoris (pujant des de Praça Camoes direcció Igreja dos Italianos o el Mercat central tocant al mar o al voltant de l'Assambleia Nacional). 
En un país on l'exèrcit té aquesta manera de reclutar gent... m'hi podria quedar.
Les qüestions peninsulars es veuen des de cada extrem d'una manera diversa. Després d'uns dies per Lisboa (apreneu portuguès i descobrireu un país molt interessant, també per Brasil i a "lusitanidade")... deia que després d'uns dies per la capital portuguesa i d'unes lectures sobre les relacions franquisme-salazarisme, "o perigo espanhol" i altres qüestions. Viva Portugal!!! Que he de dir què, venint de Roma, (Lisboa) sembla una ciutat escandinava. Molt tranquil.la i lenta, però extraordinàriament ben organitzada i gestionada. Coi, perquè a Espanya i Catalunya no es treballa més la història de Portugal. La contemporània com a mínim. La seva trajectòria imperial fins al 1974-1975 és extraordinariament suggerent... obrim-nos una mica home que estan aquí al costat.
Per als portuguesos la seva història, des de 1640 "até agora", és el resultat de l'esforç per a mantenir-se independents respecte a Espanya, per a reivindicar la seva cultura i idioma, per a explicar al món que no són el mateix. Exemple molt interessant respecte al cas català.
Caldrà veure si la classe política catalana actua en algun sentit, decidit per favor, respecte als canvis que s'han operat a la política del país en els darrers dies. Una mica d'ambició senyors i senyores que això ja cansa!
Reflexions sense cap ordre ni concert, però que hi farem, després de tant de bacalhau, polvo, batatas, frango... que més es pot demanar.
divendres, de juliol 09, 2010
Potser caldria situar els debats allà on cal
Dies, setmanes, mesos, anys i segles. El debat identitari Catalunya-Espanya ja cansa. I sobretot esgota per la monotonia dels arguments i la manca de la profunditat en les posicions. Certament la manifestació de demà, 10 de juliol de 2010, sembla que marcarà un punt d'inflexió. No en la qüestió en sí, però sembla que potser podem anar perfilant certs elements del debat. Per una banda, hi ha un element evident i que crec que ningú vol o s'atreveix a posar sobre la taula. I és el següent: en un debat identitari com el que tenim aquí i ara, caldrà arribar a un moment on cadascú es situi a una banda o altra. Els catalans aquí i els espanyols allà. Sense cap mena de dubte que és molt romàntica la idea de la doble identitat, catalana i espanyola, però no pot durar eternament en aquesta Espanya, democràtica sí, però immune a la diversitat cultural i lingüística. No és menys cert que una immensa majoria de la població del país té arrels espanyoles, que a casa seva parla castellà o que els seus pares vàren venir d'altres parts de la Península. Però si es vol arribar als fonaments de la qüestió caldrà demanar a la gent que es defineixi. Perquè la perpetuació de la catalanitat espanyola no pot resoldre res. No resol res.
Sense traumes, sense insults, com aquests dies en els que conviuen les senyeres catalanes o estelades amb les banderes espanyoles als balcons dels pobles i ciutats de Catalunya. Cadascú que digui el que vulgui, però per favor, situem el debat real. Perquè sinó ens hi podem estar segles o, més trist seria, esperar que la reserva índia dels catalanoparlants sigui tant petita que ja no hi hagi debat. Per tant, posem els titulars on cal! O sinó, i com a mínim, que ens donin llicències per a obrir casinos a la reserva índia, unes caixes de whisky per a alcoholitzar-nos i unes tendes per a fer vivac...
Segon aspecte: hi ha un clar moviment dins de la població catalanoparlant i d'altres que no ho són cap a l'independentisme (sembla que encar fa por a alguns, uuuuuu!!! Què vindra no sé qui, no digui's res...). Això és evident. El catalanisme del segle XX, el que volia transformar una Espanya que no és volia deixar refer per mans catalanes, s'està esgotant. Aquest nou escenari ha d'anar vinculat a l'anterior aspecte. Perquè era estrany i anormal que els que es declaraven nacionalistes catalans no optessin per a voler un Estat propi. O és que la sort de la cultura, llengua i manera catalana de veure el món han fet molta via dins de l'Espanya contemporània? Home, certament ens podria haver anat pitjor, però si ens hem d'acontentar amb la manca d'eficiència de l'Estat espanyol en la seva tasca d'uniformització castellanitzadora, llavors millor deixar-ho còrrer.
El que cal és posar les cartes sobre la taula. Cadascú les seves. Cara amunt, a la vista, i començar a parlar. Què hi ha més persones que se senten espanyoles? Doncs molt bé... que és a l'inrevès? Doncs també molt bé. Però no podem seguir en l'eterna posició intermèdia, amb el síndrome del PSC-PSOE que no vol dir-se nacionalista o independentista catalana per a no perdre vots d'una part de la població, però no vol fer el contrari per a no perdre'n dels altres. Síndrome CiU... Collons, que això cansa molt, esgota i fa suar dia sí dia també. Ja tenim totes les camises amb una catipén.
Per als historiadors no hi ha mal que per bé no vingui, traduint del castellà, però potser podríem anar passant a d'altres temes.
O som reserva índia o intentem no ser-ho. Però a mi que em donin un debat real i no martingales!!
L'Estatut dels nassos del 2006-2010 no pot ser un element de debat seriòs. Què vol dir, com deien ahir els expresidents de la Generalitat i el Parlament que aquesta lluita no la guanyarem sense unitat? Quina lluita? Amb quin objectiu? Que em diguin quin és l'horitzó clarament i podrem valorar quina posició adoptar! No veig com podem sobreviure com a llengia i cultura sense un Estat propi. No és cap visió catastrofista, sinó una realitat no gaire dificil d'entendre en el context del món actual i de la realitat social del país. El bilingüisme perfecte no existeix, i menys si hi ha una llengua que gaudeix del favor de l'Estat i que té milions i milions de parlants. Al final una s'imposa a l'altra, indefectiblement. Sense remei. La vida és així. Per tant, cal dir clarament i sense embuts el que es vol!!!
Això sí, com deia en una ponència en un congrés de fa uns dies a Vitòria-Gasteix a Euskadi, i en la què viag parlar de Ferran Valls i Taberner: "Els problemes de Catalunya estan dins de Catalunya. Deixem-nos de buscar a fora."
Bé, així ho veig jo. En poques paraules i sense....
Sense traumes, sense insults, com aquests dies en els que conviuen les senyeres catalanes o estelades amb les banderes espanyoles als balcons dels pobles i ciutats de Catalunya. Cadascú que digui el que vulgui, però per favor, situem el debat real. Perquè sinó ens hi podem estar segles o, més trist seria, esperar que la reserva índia dels catalanoparlants sigui tant petita que ja no hi hagi debat. Per tant, posem els titulars on cal! O sinó, i com a mínim, que ens donin llicències per a obrir casinos a la reserva índia, unes caixes de whisky per a alcoholitzar-nos i unes tendes per a fer vivac...
Segon aspecte: hi ha un clar moviment dins de la població catalanoparlant i d'altres que no ho són cap a l'independentisme (sembla que encar fa por a alguns, uuuuuu!!! Què vindra no sé qui, no digui's res...). Això és evident. El catalanisme del segle XX, el que volia transformar una Espanya que no és volia deixar refer per mans catalanes, s'està esgotant. Aquest nou escenari ha d'anar vinculat a l'anterior aspecte. Perquè era estrany i anormal que els que es declaraven nacionalistes catalans no optessin per a voler un Estat propi. O és que la sort de la cultura, llengua i manera catalana de veure el món han fet molta via dins de l'Espanya contemporània? Home, certament ens podria haver anat pitjor, però si ens hem d'acontentar amb la manca d'eficiència de l'Estat espanyol en la seva tasca d'uniformització castellanitzadora, llavors millor deixar-ho còrrer.
El que cal és posar les cartes sobre la taula. Cadascú les seves. Cara amunt, a la vista, i començar a parlar. Què hi ha més persones que se senten espanyoles? Doncs molt bé... que és a l'inrevès? Doncs també molt bé. Però no podem seguir en l'eterna posició intermèdia, amb el síndrome del PSC-PSOE que no vol dir-se nacionalista o independentista catalana per a no perdre vots d'una part de la població, però no vol fer el contrari per a no perdre'n dels altres. Síndrome CiU... Collons, que això cansa molt, esgota i fa suar dia sí dia també. Ja tenim totes les camises amb una catipén.
Per als historiadors no hi ha mal que per bé no vingui, traduint del castellà, però potser podríem anar passant a d'altres temes.
O som reserva índia o intentem no ser-ho. Però a mi que em donin un debat real i no martingales!!
L'Estatut dels nassos del 2006-2010 no pot ser un element de debat seriòs. Què vol dir, com deien ahir els expresidents de la Generalitat i el Parlament que aquesta lluita no la guanyarem sense unitat? Quina lluita? Amb quin objectiu? Que em diguin quin és l'horitzó clarament i podrem valorar quina posició adoptar! No veig com podem sobreviure com a llengia i cultura sense un Estat propi. No és cap visió catastrofista, sinó una realitat no gaire dificil d'entendre en el context del món actual i de la realitat social del país. El bilingüisme perfecte no existeix, i menys si hi ha una llengua que gaudeix del favor de l'Estat i que té milions i milions de parlants. Al final una s'imposa a l'altra, indefectiblement. Sense remei. La vida és així. Per tant, cal dir clarament i sense embuts el que es vol!!!
Això sí, com deia en una ponència en un congrés de fa uns dies a Vitòria-Gasteix a Euskadi, i en la què viag parlar de Ferran Valls i Taberner: "Els problemes de Catalunya estan dins de Catalunya. Deixem-nos de buscar a fora."
Bé, així ho veig jo. En poques paraules i sense....
dimecres, de juny 30, 2010
A qui pugui interessar
Per a qui pugui estar interessat en la informació, comunico que acabo de guanyar una plaça de Lector al Departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Res més.
dijous, de juny 10, 2010
Premsa del Québec (1807-1974)
Buscant coses canadenques he localitzat aquesta interessant hemeroteca digital de premsa del Québec de la Bibliothèque et Archives Nationales du Québec.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)