La Storia siamo noi, sempre!!!!

Per a qui pugui mirar-ho per satèl.lit o per Internet:

L'appuntamento con La Storia siamo noi è per giovedì 23 dicembre alle 23.40 su Rai Due con "L'enigma Violet Gibson. La donna che voleva uccidere Mussolini"

Anteo Zamboni vindria després... l'any 1926 va ser prolífic amb mostres d'afecte frustrades al Duce.

spot

Per a la pàgina del programa:
http://www.lastoriasiamonoi.rai.it/

Per a Rai 2 i Rai Storia per Internet

Per un llibre sobre la qüestió:
http://www.telegraph.co.uk/culture/books/bookreviews/7316108/The-Woman-Who-Shot-Mussolini-by-Frances-Stonor-Saunders-review.html

Ai, quines coses que té la vida!

http://www.ara.cat/

Wikileaks

La diplomàcia nord-americana estava preocupada pel "separatisme" d'alguns membres del PSC

Cable del consolat de Barcelona

La diplomàcia nord-americana estava preocupada pel "separatisme" d'alguns membres del PSC
El consolat de Barcelona va mostrar la seva inquietud per les tensions entre els socialistes catalans i el PSOE, segons un cable que publica avui el diari 'El País'

REDACCIÓ Barcelona Actualitzada el 15/12/2010 09:56

El fundador de WikiLeaks, l'australià Julian Assange Reuters.
La diplomàcia nord-americana estava preocupada per la política suposadament "separatista" d'alguns membres del PSC, segons un cable del consolat de Barcelona filtrat per Wikileaks que publica avui el diari El País. En el missatge, de l'agost de 2008, després del congrés celebrat pels socialistes catalans, el consolat va fer-se ressò de la tensió entre el PSC i el PSOE, les veus que reclamaven un grup propi al Congrés i d'un hipotètic "risc de ruptura", que "portaria a la derrota totes dues formacions".

Els funcionaris del consolat es van fixar en la frase de José Montilla al congrés del PSC: "T'estimem, José Luis, però estimem més Catalunya". El consolat es va preguntar per què el PSC donava prioritat al catalanisme per davant del socialisme i va concloure que "tot i que una gran majoria de catalans no volen la independència, el que sí que volen és ser respectats per la resta d'Espanya". El cable també mostra sorpresa per l'actitud "agressiva" d'Antoni Castells en la negociació pel model de finançament.

El missatge del consolat considera que el Partit Popular català té "líders impopulars amb idees impopulars" i augura que si no aconsegueix més suport a Catalunya difícilment podrà tornar al govern de Madrid. El document fins i tot esmenta que Mariano Rajoy va situar Alicia Sánchez-Camacho a la presidència del partit "unilateralment i a l'últim minut".

El consolat opinava també sobre la Casa Gran del Catalanisme, el projecte d'Artur Mas, restant importància al gir catalanista de CiU perquè "reclamava vagament una Catalunya sobirana a l'Europa del segle XXI". Pel que fa a ERC, els funcionaris nord-americans eren profètics en pronosticar "temps difícils" per les pugnes internes.

Viva os Alfarrabistas do Porto e outras livrarias!!

Gran ciutat Porto. Bones llibreries. Cal anar-hi. Potser amb un excès de turisme espanyol mancat de la delicadesa pel gust de la llengua portuguesa i de les seves varietats de "bacalhau". Exemple de la situació portuguesa. Vestigi del que ja no passa enlloc. Centre abandonat amb edificis de gran factura però sense habitants. Negocis pels quals pagaria qualsevol a la resta d'Europa buits... Llibres a preus raonables (Rúa das Flores, Rúa Ceuta...). No té pèrdua. Menjar a preus ridículs. Visca Portugal i el portuguès!!!

Recomanació? Un llibre del 2007: Pedro Aires Oliveira, Os despojos da Aliança. A Grã-Bretanha e a questão colonial Portuguesa 1945-1975, Lisboa, Tinta da China, 600 p., 24,15 € (preu on-line). Per altra banda, és del tot recomanable la visita a la web de l'editorial.

Tot canviarà per a deixar-ho tot igual? Quin mareig!

Caldrà veure que canvia. El que està més clar que mai és que el mareig del nacionalisme català és històricament extraordinari. Quantes voltes serem capaços de donar abans de ser decididament independentistes? Mamma mia! Quanta biodramina! Quin ridícul més extraordinari! Anys de discursos a mig camí, amb cops de volant monumentals, amb frenades en sec, amb metàfores... per favor, que això és més esgotador que participar en una marató! Algun cervell ja ha mort, dimitit o deixat estar! Passem a d'altres coses!