%5B1%5D%5B1%5D.JPG)
L’
Editorial Afers va néixer a Catarroja (l’Horta) l’any 1983 com un projecte cultural en català amb actuació en dos fronts: les revistes d’alta investigació i de cultura, i els llibres, principalment d’història, d’assaig i d’estudis sobre el nacionalisme. Al seu director editorial, l’historiador Vicent Olmos —editor també de diverses col·leccions d’història a
Publicacions de la Universitat de València—, li formulem unes quantes qüestions al respecte.
—Com va néixer la idea i com ha crescut Afers?La fi del franquisme, la mort del dictador, la Transició... Van ser anys d’una gran activitat política i intel·lectual. Les facultats d’història eren les que tenien més alumnes. Hi havia un gran interès pel coneixement del passat. Això passava en totes les universitats de l’estat, però als Països Catalans hi havia una raó afegida, un plus nacional... L’any 1962,
Joan Fuster va publicar el seu llibre més emblemàtic,
Nosaltres, els valencians, i una generació de joves vam retrobar-nos amb el nostre país, amb la nostra cultura, marginada i oblidada a cops de repressió i d’escola nacionalcatòlica. La idea d’
Afers —de la revista primer, i de l’editorial després— té molt a veure amb el temps en què va nàixer. Fou la situació del moment, la militància nacional i política, però també l’interès per la història, que ens va menar a posar en marxa una empresa, on els nostres investigadors poguessen publicar amb tota normalitat en català, una tribuna que es fes ressò, també d’una manera normal— vull dir, també en català— de les investigacions i els corrents historiogràfics mundials. Des d’aleshores, efectivament, hem crescut. Per quina raó? Crec que perquè hem mantingut la idea del principi, perquè hem editat bons llibres d’història seguint uns criteris coherents i això ha tingut el seu premi: la confiança dels autors... I la del públic interessat... I la dels llibreters...
—Què us va impulsar posteriorment a embarcar-vos també en la publicació de revistes culturals?
Una cosa va portar l’altra. Volíem publicar història i assaig, reflexionar sobre temes polítics, artístics... culturals en general. Teníem les col·leccions d’història i vam engegar una d’assaig i una altra de biografies. Vam pensar que si Afers era la revista que s’identificava amb la història, una de nova,
El Contemporani, més d’intervenció, més oberta temàticament, podria fer, diguem-ne, d’insígnia de les col·leccions d’assaig. Després, a poc a poc, vingueren les altres:
Fonaments,
Arxius de Sociologia i, darrerament,
Segle XX. I la gent té interès, es diga el que es diga...
—L’especialització —de l’editorial— és una estratègia de supervivència o una aposta ideològica?Fonamentalment, una aposta per la coherència... Que hi ha components ideològics o estratègics de supervivència? Evidentment, com en totes les editorials per grans que siguen. De la ideologia no se salva ningú, i de lluitar per sobreviure, tampoc. I el nostre camp no és tan estret com pot semblar. No editem creació literària, això és cert, però més enllà de la novel·la i de la poesia encara hi ha un terrer molt ample. Això só, és important crear un referent i, entre un cert públic, el nostre, em sembla que l’hem aconseguit. I l’anem ampliant.
—Què en penses, del panorama cultural valencià actual i, concretament, del món del llibre?El panorama cultural —almenys de la mena de cultura que nosaltres volem, oferir— no és boiant: ni al País Valencià, ni a Catalunya, ni a Cincinatti... Nosaltres, a més, hem de lluitar amb totes les mancances del món i tots els vents contraris derivats del nostre entorn cultural, lingüístic, polític, en definitiva. Que al País Valencià les coses són molt difícils no se li oculta a ningú. Això és veritat, però si ens aturem a fer la llista de tots els projectes interessants en el món de l’edició en català —llibres i revistes— que hi ha en marxa, tampoc estem situats tan malament. Estem ben vius i mantenim bé el tremp, o això e msembla... I això, malgrat una acció de govern, de l’actual i dels anteriors, als quals no és la nostra cultura ni el nostre país allò que més els interessa.
Gemma Caballer Albareda
Lletres, 40 (2009), p. 35
Fotografia: Vicent Hervàs
Lluís Companys. Cursa de braus a benefici de les víctimes de feixisme
%5B1%5D%5B1%5D.JPG)
%5B1%5D.JPG){kind=link}