Del perquè de la dificultat de trobar certs llibres a Itàlia

Mario Ivani, "Esportare il fascismo. Collaborazione di polizia e diplomazia culturale tra Italia fascista e Portogallo di Salazar (1928-1945)", Clueb, Bologna, 2008, 323 p., 27 €

Després de passar uns dies a Bologna, fantàstics com sempre, torno a preguntar-me del perquè de l'estranya vida dels llibres a Itàlia. I és què, com sabrà tothom que hagi remenat una mica per les seves llibreries, allà sempre costa trobar llibres de més de dos o tres anys d'antiguitat. Certament es venen grans quantitats, però de veritat s'esgoten totes les edicions? Potser si, no cal desestimar un mercat de 60 milions de consumidors potencials, alhora que potser haurem de concloure que aquí som analfabets funcionals que no gastem ni 1 € en paper imprès. Però, és així? La veritat és que resulta un problema, perquè costa déu i ajuda poder comprar llibres de fons, llibres clàssics que per desgràcia no s'han reeditat a diferència de molts altres que si. Aquí, a Catalunya i Espanya, saps que pots localitzar llibres de fa 10, 15 o 20 anys o més en les llibreries sense problemes. Però bé, que hi farem. Per això els autors de llibres d'història en català o castellà no guanyem ni per a pipes amb els drets d'autor.

Això sí, a Bologna, com a Roma o altres parts d'Itàlia hi ha llibreries d'aquestes que aquí anomenariem de restes d'edició que venen bons llibres dels darrers 30 anys a uns preus ridículament fantàstics. Ahir vaig comprar-ne un amb el 70% de descompte. I només era del 1998.

A dalt una de les compres d'aquests dies.

Que em busquin a l'Ada e Alfredo...

M'han concedit una beca Postdoctoral Beatriu de Pinòs per a realitzar una estada de 2 anys a Roma. Benvolguts, benvolgudes i altres, que em busquin a Roma. Als arxius com l'ASMAE, a l'ACS o als restaurants com l' "Ada e Alfredo" o "Il Grillo". Pels voltants del Vaticà o alla Piazza del Pooooopppppolo.

Prossima fermata....

Ai, dio mio!!!!!!

Suposada aula del futur.

Dia de correcció massiva de treballs dels alumnes de les dues llicenciatures en les que he impartit docència (ara graus o no sé com..., al cap i a la fi tot és anar canviant els noms per a semblar que es fa alguna cosa). Dia de publicació de l'informe en què s'acredita el nivell d'aprenentatge dels alumnes catalans de primària: 1/4 suspenen. Em sembla poc, per com arriben a la universitat. Dia de certs contrastos. Grans contrastos diria. Potser uns al pic de l'Everest i els altres al centre de la Terra. Ho dic perquè la lectura de les ressenyes és com una muntanya rússa, com el Dragon Kahn diria Maragall (Pasqual, no el poeta Joan, sinó el seu net). El poeta faria una "Oda a l'estudiant" o "Oda a la intel.ligència crítica". I podria escriure: O estudiant, et parla un jove professor en llengua comprensible, intentant no fer faltes d'ortografia i amb un mínim sentit comú i crític. Perquè no ens escoltes? Ets sord, la genètica t'ha extirpat les orelles o tens una freqüència auditiva diferent (com allò dels xiulets dels cans)?

Alguns treballs excel.lents, altres ruïnosos, així com les ruïnes de la cultura clàssica. Ja sé que la bellesa de les ruïnes no té preu, però... Una ressenya o comentari crític, ai Dio mio, no és un resum home, i dona, és clar. No veniu, vinc, anem o vaig, a l'aula a vomitar dues hores de paraules per a què llegiu un llibre i el resumiu. Per això ja tenim la contraportada, els diaris, les ressenyes de les revistes o les cerques al Goooooooogle. Es tracta de llegir i reflexionar. Ai, no ho havia pensat mai això, aquest argument em fa pensar en aquell documental del Mobutu Seseko i les bessones que tenia com a amants, no estic d'acord amb aquesta posició sobre la cultura europea que expressa en Fontana, ai, quantes coses que podem dir i que els dits s'entesten en no escriure colpejant, amb força com jo, el teclat de l'ordinador.

Visió crítica, amics, crítica. Si voleu resumida, però crítica i no només resumida.

Espero tota mena de comentaris. Sobretot dels que sol.licitaven alguna nova entrada al blog.

Som els dignes successors d'una llarga nissaga de malalts bibliòfils

Falsa postalBarcelona. Sèrie 3, Vida Urbana.

Mercat de llibres de la Ronda de Sant Antoni, agost de 1915

Fotografia de Frederic Ballell

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Arxiu Fotogràfic

Editat en format postal pel Museu d'Història de Barcelona i Edicions La Central, 2009

Som una part més de la llarga cadena de malalts pels llibres que, des de fa segles, van pel món intentant salvar-los d'altres que volen destruir-los.

El valor subjectiu del paper

Fa uns dies, passejant per Vic em vaig acostar a la Llibreria de vell, Costa Llibreter. Veritable temple del paper imprès antic i vell, de les curiositats i bon recurs per trobar veritables tresors desconeguts. Tanmateix, tot i la clara voluntat de gastar els diners sense miraments, no vaig adquirir res més que dues fantàstiques revistes d'arquitectura per 10 € l'exemplar. La veritat és que no m'agrada pagar molt per un llibre antic, de fa 20, 30, 50, 70 o 110 anys. No puc assumir pagar 35 € per un exemplar que potser trobaré per 3 al Mercat de Sant Antoni, a Talamanca o a qualsevol mercat de vell de ves a saber on. Però, perquè valoro menys econòmicament una obra en si mateixa de valor històric que no pas un llibre mal editat i de preu exorbitat del 2009. La veritat és que sóc injust amb els llibres de vell. De fet haurien d'ésser molt més cars. Són més estranys, n'hi ha menys, i tenen en si mateixos història al marge del seu contingut. I, a més, quants n'he comprat amb sorpreses a dins: bitllets de tramvia, signatures de l'autor, retalls de premsa... i això quin valor té? Un gran dil.lema... I és que després menystinc els venedors de vell a 2 €: "No saben el que tenen". Però si ho saben llavors els maleeixo.

Qui m'entengui que em compri.

Una novetat interessant: "Pretérito imperfecto. Memorias de un utopista"

Fa uns mesos, mentre començava a treballar el llibre sobre Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes vaig trobar, per casualitat, la referència d'unes memòries inèdites del que fora ànima dels Comitès per la Pau Civil i religiosa a Espanya durant la Guerra Civil: Alfredo Mendizábal Villalba (1897-1981). Un dels representants de la tercera via. D'una manera d'analitzar i encarar la Guerra Civil espanyola diversa dels dos grans bàndols (dividits en múltiples d'altres). Una via que pretenia aconseguir la pau, des d'una concepció d'un catolicisme democratacristia. Un moviment que s'inseria en els corrents catòlics més moderns liderats per Luigi Sturzo, Jacques Maritain o les revistes "Sept" o "Esprit". Un corrent en el què destacarien alguns catalans com el membre d'UDC, Joan Baptista Roca i Caball, o els dos joves catalanistes R. Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes.

Avui per fi podem llegir les memòries de Mendizábal. I ho podem fer en una magnífica edició de B. Rivaya García, E. González López i R. Sempau Díaz del Río, Pretérito imperfecto. Memorias de un utopista. Alfredo Mendizábal Villalba, Oviedo, Real Instituto de Estudios Asturianos, 2009, 335 p., 40 €

Per altra banda, els editors ja ens avançen la propera edició d'un clàssic de Mendizábal de gran influència durant la Guerra Civil en l'opinió pública i catòlica francesa: "Aux origines d'une tragédie". Obra que podeu comprar per internet a preus molt assequibles (mirar l'enllaç de l'obra). Jo, per sort i fetitxisme meu, la vaig comprar en aquesta pàgina i, ves per on, va arribar amb dedicatòria del matekix Mendizábal.