Tot escoltant la inquietant cinquena peça de "Les Quatre Overtures" de Bach en versió de Jordi Savall (2000).Fa dies que no escric res, però ja se sap la manca de fluïdesa quan s'escriu un llibre genera un tap al cervell. No obstant, hi ha un altre fenomen que no em deixa pensar amb claredat i no és cap altre que la campanya de les eleccions europees. Deixant al marge tota consideració de la importància de la UE, el que més m'inquieta, i hauria d'inquietar a la societat en general, és el pla d'extermini neuronal que estan perpetrant els partits polítics. I és què em faig una pregunta: com escriuran llibres d'història política els historiadors d'aquí a 50 anys a través de les campanyes electorals. Que interpretaran? Llegiran literalment els missatges vomitats per candidats i candidates o tindran suficient criteri per blasmar els seus avantpassats. És clar, que si les campanyes actuals són fruït dels suposats "spin doctors", les mens pensants privilegiades que calculen, analitzen, estudien el comportament de la societat actual... no diguem els que hi haurà d'aquí a mig segle.
Tots sabem que les campanyes són eines d'excitació dels electors potencials, dies i dies de demagògia brutal i d'imbecilitat extrema, però hi ha coses que s'escapen del sentit comú i del no comú. La veritat és que havia pensat encapçalar el post amb una fotografia de José Zaragoza del PSC amb un cartellet d'aquells seus: "Si tu no vas, vindrem nosaltres i ja t'ho trobaràs". Però m'ha semblat massa pornogràfic.
I és la pregunta esdevé cada cop més fàcil de respondre: ens creuen imbècils? o potser la bona interrogació és una altra: són ells els ineptes? Els anuncis del PSC-PSOE, PP i ICV són testimoni de la "decadència de la cultura occidental". Les efiges de Berlusconi, Chirac (retirat fa 2 anys), Bush (no hi ha Barack "Màgic" Obama), Aznar (per favor) i altres com l'il.lustre polonès... ens produeixen un suicidi neuronal cada cop que els meus ulls visualitzen un cartell i envien la informació al cervell. Serem apàtics, imbècils o d'altres qualificatius, però si més no ens diguin que som analfabets. L'anunci del PSOE amb capellans inquisitorials, empresaris esclavistes i altres dimonis ultraconservadors fa una pudor que la TV m'està a punt d'explotar. I el del senyor de la Orella Gran ja no diguem: és un pistoler desafiant a algú a l'altre banda del carrer de Vitoria Town? I que dir d'ICV... aquella demagogia... aquella gestió plena de radicalisme ecologista... potser millor que s'encadenin a un plataner de Barcelona i callin.
Per favor, deixin d'insultar als altres partits, parlin del seu no-programa. No utilitzin la por, a qui? A Aznar? Home espanta la seva estètica i discurs perquè forma part d'aquesta manera de fer política precisament. I no diguem ja la por a ZP, això si que fa por!!! Uuuuuuu!!!!
D'altra banda, d'ERC i CiU ja ni en parlo, com a mínim només es mouen en un àmbit estètic més propi dels anys vuitanta del segle XX, amb menys estridències, i potser alguna idea més, però fent-se partícips del naufragi global de la política catalana. Alguns d'estar a punt de capgirar la història del país, han passat a ocupar-hi una cadira residual, però amb remuneració.
Aquest és un testimoni per a qualsevol historiador futur que cregui poder interpretar les campanyes electorals del 2009. Potser tot és causa d'escoltar els Spin Doctors massa fort.
De totes maneres no es prenguin això seriosament, és que tinc un dia poc inspirat i sempre ajuda treure's la tensió per alguna banda.
