ARCHIVIO LUCE "Incredibile", "Ma non è possibile", "Bravo"!!!!

A la pàgina http://www.archivioluce.com/archivio/ es pot accedir de manera gratuita, només cal registrar-se, a tots els fons de noticiaris i fotografies de l'agència oficial italiana LUCE.

Fantàstic!!!!!!!!!!

'Garbo. The spy who saved D-DAY' i 'La guerra ignorada' de E. M. de Pozuelo i I. Ellakuria

Londres, National Archives, 2004, 410 pp., 5 lliures/ Barcelona, Debate, 317 pp. 20 €

Dos complements perfectes per a conèixer els espies espanyols i catalans que durant la II Guerra Mundial van ajudar als aliats a guanyar la guerra. En el primer cas, es tracta d'un recull dels documents existents als NA britànics sobre Joan Pujiol "Garbo". Es tracta d'un llibre interessant per la documentació però no per la introducció històrica que no entra ni a descobrir qui era Pujol i perquè va decidir-se per a desenvolupar aquesta actuació. No obstant, és notable per la documentació del summari Garbo que els britànics van instruir. El segon llibre, acabat d'aparèixer m'interessa per la figura de Juame Ribes "Lipstick", espía català que treballà en estret contacte amb sectors del separatisme i nacionalisme català durant la II Guerra Mundial. Aquesta documentació acabada de desclassificar fa dos anys als NA de Kew a Londres i que vaig treballar ara fa un any és d'una extraordinaria amplitud i interés. El llibre, des d'un punt de vista periodístic que no amaga sinó que presenta ja de bon principi, ens situa la figura de Lipstick i ens endinsa en les seves activitats. Un bon primer contacte que caldria ampliar amb una monografia dedicada a Lipstick. La documentació és grandiosa i està a l'accés de tothom a Londres. Qui s'anima?

Paraules del moment/ Reafirmación espiritual de España, de Ferran Valls i Taberner

Barcelona, 1930, 59 pp. 8€ per Internet/Madrid, Editorial Juventud, 1939, 201 pp, 3 € al Mercat de St. Antoni de Barcelona

Dues lectures interessants de fer seguides. La primera perquè ja avança la crítica de Valls i Taberner al model del catalanisme heretat de Prat de la Riba. Alhora, tot i què l'historiador seguirà militant a la Lliga Regionalista/Catalana i, fins i tot, en serà diputat a Corts el 1936 i al Parlament de Catalunya, el camí cap a la "Falsa ruta" ja estava obert. El segon llibre esdevé una confirmació de l'evolució ideològica al mateix temps que una mostra de la radicalitat del pragmatisme en moments d'extrem perill, per la vida o per la carrera professional. Es tracta d'un recull d'articles publicats a diaris o revistes durant la Guerra Civil, on destaca, per sobre de tot, l'exaltació de l'espanyolisme i l'espanyolitat.

Las Brigadas Internacionales de Franco, de Christopher Othen

Barcelona, Destino, 2007, 381 pp. 21€

Un bon estudi sobre els voluntaris estrangers que lluitaren a les files franquistes durant la Guerra Civil. D'àgil lectura, sense peus de pàgina i gaires cites. Esdevé interessant per l'especial atenció a determinats casos particulars. Potser cau en un excès de detallisme de la vida i trajectòria de determinats voluntaris, però en general esdevé una lectura gairebé literaria. Per altra banda, la seva estructura, dividida per països de procedència fa que es puguin llegir els capítols de manera independent. Un gran plaer poder escollir l'ordre de lectura. Especialment interessant, m'ha semblat l'apartat dedicat als voluntaris irlandesos liderats per O'Duffy i el desastre de la seva participació al conflicte espanyol.

UltraCatalunya. L'extrema dreta a Catalunya: de l'emergència del "Búnker" al rebuig de les mesquites (1966-2006), de Xavier Casals i Meseguer

Barcelona, L'Esfera dels Llibres, 2006, 554 pp. 24 €

Obra imprescindible per a tenir una visió panoràmica de l'evolució de l'extrema dreta a Catalunya des mitjans dels anys seixanta del segle XX fins a l'actualitat. Un llibre que ens permet traçar les continuitats i els canvis de discurs d'uns sectors de la societat catalana, sempre marginals i reduits, però en ocasions amb un gran pes mediàtic. Interessant el fet de situar l'evolució d'AP i el primer PP dins d'aquesta obra per a contextualitzar-los millor. Un anàlisi exhaustiu que resulta imprescindible per a un coneixement, fins al moment inexistent, d'aquests sectors de la societat i la vida catalana, en gran part, subterrània. Ara en faltaria una visió de conjunt del període anterior, 1900-1966 i una de conjunt de tot el segle XX. Darrerament J. M. Thomàs ha publicat quelcom sobre els falangistes catalans, i també ha aparegut un anàlisi sobre "El carlisme català durant la II República" (Abadia de Montserrat).

Quebec. Estat i societat, d'Alain-G. Gagnon (dir.)

Barcelona, Pòrtic-Temes contemporànis, 2005, 375 pp. 20 €

Excel.lent obra per a endinsar-se en els debats identitaris actuals al Quebec. Especialment interessant la lectura dedicada al rol dels angloparlants quebequesos, les lleis de marginació de l'anglès i les conseqüències socials que la dualitat francès-anglès provoca en els diferents integrants de la societat quebequesa. Entre aquests, els grups d'immigrants italians o sudamericans. Per altra banda, la qüestió quebequesa provoca un altre debat de fons de gran interès, com és el paper d'un nacionalisme identitari com el francòfon en un territori amb uns pobladors anteriors encara existents i que reclamen drets territorials. L'escala que va d'un estat canadenc, a una nació europea transplantada a Amèrica del Nord, el Quebec, i en darrer lloc, els pobles i nacions indigenes que hi habitaven. Un llibre recomanable per la diversitat de temes tractats, per a descobrir aspectes del debat identitari Canadà-Quebec que sempre resten molt apartats dels mitjans de comunicació catalans i espanyols.

Per a poder accedir a diferents obres, articles i altres sobre el Quebec veure la pàgina http://classiques.uqac.ca/

¡Fuera el invasor! Nacionalismos y movilización bélica durante la guerra civil española (1936-1939), de Xosé Manoel Núñez Seixas

Marcial Pons, Madrid, 2006, 477 pp. 32€

En l’àmbit de la historiografia hispànica no és fàcil trobar obres d’una solidesa tal com l’estudi del professor de la Universitat de Santiago de Compostel·la, X. M. Núñez Seixas. La monografia dedicada en aquest cas a l’anàlisi de l’element nacional-nacionalista com a eina de mobilització bèl·lica durant la Guerra Civil espanyola constitueix una novetat de gran rellevància. Des d’una perspectiva de l’estudi comparat al qual ja ens té acostumats, Núñez Seixas ens presenta una rica i documentada confrontació entre els diferents discursos nacionalistes desenvolupats pels diversos actors del conflicte: l’Espanya franquista, l’Espanya republicana i l’Espanya perifèrica, és a dir, els moviments nacionalistes de Catalunya, Euskadi i Galícia. I és que, si fins al moment només s’havia adjudicat al bàndol rebel franquista la construcció d’un discurs i d’un imaginari teòric marcadament nacionalista-espanyolista, de la mateixa manera que als sectors nacionalistes basc i català, l’estudi present ens obre les portes a una realitat molt més complexa i rica. És a dir, com s’evidencia sense cap mena de dubte al llarg del llibre, el bàndol republicà, amb totes les seves diferències internes, construiria un cos doctrinari nacionalista comparable en pes propagandístic al franquista. Una realitat, principal aportació del llibre, que entronca amb la manca d’estudis en profunditat del nacionalisme espanyol d’esquerres (generalment analitzat des de la perspectiva conservadora-reaccionaria).
En la primera part de l’obra Núñez Seixas situa per primera volta, la importància d’un discurs nacionalista com a element de mobilització bèl·lica de la població en territori republicà, que diferiria en poc del que realitzarien els rebels liderats pel General Franco. La República, des dels sectors comunistes, passant pels anarquistes, al PSOE o als republicans, buscaren en el factor sentimental del patriotisme i del nacionalisme espanyol un element de clara mobilització ciutadana (talment com faria, per exemple, Stalin a l’URSS del 1941). Una propaganda i un discurs nacionalista que coincidiria, en gran mesura, amb el desenvolupat pels seus enemics, però amb un accent propi que el decantaria cap a l’esquerra. Així, tant per uns com per altres, la Guerra Civil esdevé una Guerra d’Independència com la que es lliurà enfront de les tropes napoleòniques al segle XIX, de la mateixa manera que aquest mateix apel·latiu de salvaguarda de la sobirania espanyola s’utilitzaria per a refermar-se davant dels invasors arribats amb els enemics: russos amb els republicans i nazifeixistes alemanys i italians i marroquins amb els franquistes (no menys suggerent és l’anàlisi del discurs nacionalista-xouvinista antiitalià dins dels sectors franquistes). Elements d’un imaginari conjunt que com demostra Núñez Seixas, trenca amb l’anàlisi que circumscrivia el discurs republicà a una barreja de missatges democràtics-revolucionaris-antifeixistes sense un marc col·lectiu identitari aparent. Des dels anarquistes de la CNT als republicans de la Izquierda Republicana de Manuel Azaña (interessant és l’excepció del POUM), es resituaria el nacionalisme espanyol dins de l’esfera de les esquerres, de les més moderades a les més extremes. Per tant, l’obra demostra com l’internacionalisme obrerista no seria el marc en el que es definiria la guerra per part de les esquerres. Es tractarà, i en això l’autor no estalvia exemples de diversa procedència ideològica, de crear un neonacionalisme espanyol que es definís per uns valors renovadors i d’esquerres, davant de l’antiga Espanya de la “llegenda negra” simbolitzada, des d’aquest punt de vista, pels franquistes. Per tant, es crearà una contraimatge entre la antiEspaña republicana de la que parlaven els sublevats, negadora de la tradició catòlica històrica espanyola, sotmesa als designis de Moscou i facilitadora de la disgregació de la unidad nacional i una altra antiEspaña reaccionaria que només pretenia mantenir la submissió del poble a les classes poderoses i facilitar la fragmentació espanyola en colònies de Roma i Berlín. Visions i plantejaments que beuran abundantment de les fonts de la història passada d’Espanya, des de la Numància o Sagunt resistent als romans (indistintament identificat amb l’Alcazar de Toledo o amb la República resistent) fins als moviments de les Germanies valencianes o dels Comuneros castellans. Cada bàndol buscarà i manipularà el passat per a justificar una posició que s’erigís en el nacionalisme espanyol vencedor. Una llarga llista de símbols, imatges i lemes nacionalistes que es traslladarien en els dos bàndols a tota la cultura i propaganda.
Un enfrontament propagandístic per a conquerir el discurs espanyolista, que hauria de conviure amb els moviments nacionalistes català, basc i gallec. Així, la tercera part resta dedicada al paper desenvolupat per aquests moviments, després de dedicar una extensa segona part al nacionalisme franquista, necessària per altra banda per aprofundir en una qüestió massa superficialment analitzada fins al moment. Un tercer bloc de l’obra que individualitza els casos català, basc i gallec i que s’ha de completar amb la presència transversal del factor o problemàtica nacionalista perifèrica en el conjunt de l’obra. Un altre del punts d’interès de l’estudi, en primer lloc, en establir el procés de renacionalització espanyola empresa per ambdós bàndols, més evident en el franquisme però també present en el republicà especialment en el període de govern de Juan Negrín. Processos de recuperació d’una concepció unitària i unitarista espanyola, enfrontada als projectes nacionalistes, autonomistes o federalistes de catalans i bascos. Projectes que aprofitarien els primers mesos de la guerra per a plantejar una superació del marc autònomic i un futur federal o confederal de la República Espanyola. Una circumstància descrita a partir dels seus diferents elements: valorització del referent “regional” en els dos bàndols com a tret identificatiu de la varietat dins de la unitat (amb diferents graus de centralitat de Castella), definició indiscutible de la sobirania espanyola i negació dels projectes nacionals alternatius a aquesta. Alhora que també es completa la diversitat de punts de vista, presentant la visió dels soldats catalans i bascos, voluntaris en el cas català, enrolats a l’exèrcit franquista.
Un fenomen, sobretot, en el camp republicà, que Núñez Seixas, amb un domini absolut de la bibliografia catalana, basca i gallega, explicarà d’una manera molt completa. Hi ho farà, en el cas català, des de l’anàlisi del difícil i ambigu discurs del catalanisme, tant del republicà d’una ERC debilitada, com d’un PSUC que recollirà el testimoni d’un lideratge nacionalista no separatista. Un discurs de volguda i controlada ambigüitat que unirà, a diferència del nacionalisme basc, la causa de la “llibertat” de Catalunya (entesa com a autonomia amb vistes a una situació futura federalitzant) amb la victòria de la República. Lligam indestructible, potser no suficientment emfatitzat en el seu origen anterior a 1936, que crearà un discurs nacionalista català amb elements revolucionaris que no deixarà d’apel·lar a la llibertat d’Espanya com a única possibilitat de “salvar” Catalunya. Molt interessant i suggerent, en aquest aspecte són les cites i testimonis de l’ús de la simbologia nacionalista-separatista, des del 1640 al 1714, en contextos propagandístics no estrictament catalanistes. Una darrera part aquesta, que aporta una nova comparativa especialment en el cas català i basc, que demostra les visions antagòniques dels dos moviments nacionalistes (també s’hi repassa la posició dels sectors conservadors nacionalistes). Evidentment, marcades per la diferent correlació de forces internes, però també per un axioma de concepció nacionalista evident: mentre per als jelkides Espanya/Castella és l’enemic i no ho és el franquisme, per als catalanistes l’adversari seran els militars però no la nació espanyola.
En definitiva, la darrera obra de Xosé Manoel Núñez Seixas s’erigeix en un referent pel que fa a l’estudi de la qüestió nacionalista en la Guerra Civil espanyola. Hi ho fa trencant tòpics i apriorismes massa instal·lats en la historiografia espanyola i internacional. Una monografia extraordinàriament documentada, presentada amb un plantejament global, en parts separades però alhora integrades, que permet un coneixement en profunditat d’un àmbit de la tant estudiada guerra fins al moment menystingut.

Cartes a Màrius Torres, de Joan Sales

Barcelona, Club Editor, 2007, 685 pp. 25€

Nova edició d'aquesta obra clàssica. Un interessant recull de cartes d'un jove Joan Sales que ens descriu l'evolució de Barcelona i de Catalunya durant la Guerra Civil des d'una perspectiva catòlica i catalanista, però sense vinculació a cap partit o sindicat. Un molt bon exemple de moltes de les contradiccions que, durant el conflicte i en els anys anteriors, es presentaren davant la societat i la política catalana. És a dir, sobre la immigració "murciana", el paper dels sindicats anarquistes, la pèrdua de força del catalanisme liderat per ERC i de la Generalitat. De la necessitat de construir un nacionalisme català més fort i desvinculat del fanatisme de la CNT i la FAI.

En fi, un bon pròleg per a empendre la lectura d' "Incerta glòria".

Nazis y buenos vecinos, de Max Paul Friedman

Visor, Madrid, 2008, 464 pp, 24 €

Un interesantíssim estudi sobre la política dels EUA envers Sud Amèrica i les comunitats alemanyes (i italiana en menor mesura), durant la II Guerra Mundial. En aquets context, el llibre ens descobreix un episodi sorprenent i, després de la lectura del mateix, totalment increible i condemnable. I és que de la mateixa manera que varen detenir i empresonar en camps de concentració als ciutadans japonesos o nortamericans d'origen nipó residents a territori dels Estats Units. La diplomàcia del president Roosevelt va tramar un pla per a segrestar i traslladar als EUA a tots els alemanys residents al continent americà, des de Mèxic a la Patagonia argentina. Es tractava de tallar en sec qualsevol possible infiltració nazi als països llatioamericans. alhora que una batalla comercial amb una Alemanya nazi amb una gran força econòmica. Amb aquest objectiu no es va dubtar a pressionar i amenaçar a tot tipus de governs. Alhora que es segrestava, requisava bens i empreses d'uns alemanys que, en gran part, no havien repost positivament a la crida dels emisaris nazis arribats als seus països d'acollida. Fins i tot alguns jueus fugits d'Alemanya o Àustria arribaran a ésser traslladats als EUA sota l'acusació d'espies nazis. Amb el perill, fins i tot, d'arribar a ser expulsats cap al seu país natal amb els camps d'extermini esperant-los.

Un excel.lent llibre. D'àgil lectura, en alguns moments massa repetitiu.