Fantàstic!!!!!!!!!!
Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)
Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €
La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €
Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €
Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €
LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)
La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.
Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.
ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330
Projectes en curs (període previst de realització)
-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.
- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011
RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES
dissabte, de maig 31, 2008
ARCHIVIO LUCE "Incredibile", "Ma non è possibile", "Bravo"!!!!
Fantàstic!!!!!!!!!!
dimarts, de maig 27, 2008
'Garbo. The spy who saved D-DAY' i 'La guerra ignorada' de E. M. de Pozuelo i I. Ellakuria

dijous, de maig 22, 2008
Paraules del moment/ Reafirmación espiritual de España, de Ferran Valls i Taberner

Las Brigadas Internacionales de Franco, de Christopher Othen

Barcelona, Destino, 2007, 381 pp. 21€
Un bon estudi sobre els voluntaris estrangers que lluitaren a les files franquistes durant la Guerra Civil. D'àgil lectura, sense peus de pàgina i gaires cites. Esdevé interessant per l'especial atenció a determinats casos particulars. Potser cau en un excès de detallisme de la vida i trajectòria de determinats voluntaris, però en general esdevé una lectura gairebé literaria. Per altra banda, la seva estructura, dividida per països de procedència fa que es puguin llegir els capítols de manera independent. Un gran plaer poder escollir l'ordre de lectura. Especialment interessant, m'ha semblat l'apartat dedicat als voluntaris irlandesos liderats per O'Duffy i el desastre de la seva participació al conflicte espanyol.
dimecres, de maig 21, 2008
UltraCatalunya. L'extrema dreta a Catalunya: de l'emergència del "Búnker" al rebuig de les mesquites (1966-2006), de Xavier Casals i Meseguer

Quebec. Estat i societat, d'Alain-G. Gagnon (dir.)

Barcelona, Pòrtic-Temes contemporànis, 2005, 375 pp. 20 €
Excel.lent obra per a endinsar-se en els debats identitaris actuals al Quebec. Especialment interessant la lectura dedicada al rol dels angloparlants quebequesos, les lleis de marginació de l'anglès i les conseqüències socials que la dualitat francès-anglès provoca en els diferents integrants de la societat quebequesa. Entre aquests, els grups d'immigrants italians o sudamericans. Per altra banda, la qüestió quebequesa provoca un altre debat de fons de gran interès, com és el paper d'un nacionalisme identitari com el francòfon en un territori amb uns pobladors anteriors encara existents i que reclamen drets territorials. L'escala que va d'un estat canadenc, a una nació europea transplantada a Amèrica del Nord, el Quebec, i en darrer lloc, els pobles i nacions indigenes que hi habitaven. Un llibre recomanable per la diversitat de temes tractats, per a descobrir aspectes del debat identitari Canadà-Quebec que sempre resten molt apartats dels mitjans de comunicació catalans i espanyols.
Per a poder accedir a diferents obres, articles i altres sobre el Quebec veure la pàgina http://classiques.uqac.ca/
dilluns, de maig 19, 2008
¡Fuera el invasor! Nacionalismos y movilización bélica durante la guerra civil española (1936-1939), de Xosé Manoel Núñez Seixas

En la primera part de l’obra Núñez Seixas situa per primera volta, la importància d’un discurs nacionalista com a element de mobilització bèl·lica de la població en territori republicà, que diferiria en poc del que realitzarien els rebels liderats pel General Franco. La República, des dels sectors comunistes, passant pels anarquistes, al PSOE o als republicans, buscaren en el factor sentimental del patriotisme i del nacionalisme espanyol un element de clara mobilització ciutadana (talment com faria, per exemple, Stalin a l’URSS del 1941). Una propaganda i un discurs nacionalista que coincidiria, en gran mesura, amb el desenvolupat pels seus enemics, però amb un accent propi que el decantaria cap a l’esquerra. Així, tant per uns com per altres, la Guerra Civil esdevé una Guerra d’Independència com la que es lliurà enfront de les tropes napoleòniques al segle XIX, de la mateixa manera que aquest mateix apel·latiu de salvaguarda de la sobirania espanyola s’utilitzaria per a refermar-se davant dels invasors arribats amb els enemics: russos amb els republicans i nazifeixistes alemanys i italians i marroquins amb els franquistes (no menys suggerent és l’anàlisi del discurs nacionalista-xouvinista antiitalià dins dels sectors franquistes). Elements d’un imaginari conjunt que com demostra Núñez Seixas, trenca amb l’anàlisi que circumscrivia el discurs republicà a una barreja de missatges democràtics-revolucionaris-antifeixistes sense un marc col·lectiu identitari aparent. Des dels anarquistes de la CNT als republicans de la Izquierda Republicana de Manuel Azaña (interessant és l’excepció del POUM), es resituaria el nacionalisme espanyol dins de l’esfera de les esquerres, de les més moderades a les més extremes. Per tant, l’obra demostra com l’internacionalisme obrerista no seria el marc en el que es definiria la guerra per part de les esquerres. Es tractarà, i en això l’autor no estalvia exemples de diversa procedència ideològica, de crear un neonacionalisme espanyol que es definís per uns valors renovadors i d’esquerres, davant de l’antiga Espanya de la “llegenda negra” simbolitzada, des d’aquest punt de vista, pels franquistes. Per tant, es crearà una contraimatge entre la antiEspaña republicana de la que parlaven els sublevats, negadora de la tradició catòlica històrica espanyola, sotmesa als designis de Moscou i facilitadora de la disgregació de la unidad nacional i una altra antiEspaña reaccionaria que només pretenia mantenir la submissió del poble a les classes poderoses i facilitar la fragmentació espanyola en colònies de Roma i Berlín. Visions i plantejaments que beuran abundantment de les fonts de la història passada d’Espanya, des de la Numància o Sagunt resistent als romans (indistintament identificat amb l’Alcazar de Toledo o amb la República resistent) fins als moviments de les Germanies valencianes o dels Comuneros castellans. Cada bàndol buscarà i manipularà el passat per a justificar una posició que s’erigís en el nacionalisme espanyol vencedor. Una llarga llista de símbols, imatges i lemes nacionalistes que es traslladarien en els dos bàndols a tota la cultura i propaganda.
Un enfrontament propagandístic per a conquerir el discurs espanyolista, que hauria de conviure amb els moviments nacionalistes català, basc i gallec. Així, la tercera part resta dedicada al paper desenvolupat per aquests moviments, després de dedicar una extensa segona part al nacionalisme franquista, necessària per altra banda per aprofundir en una qüestió massa superficialment analitzada fins al moment. Un tercer bloc de l’obra que individualitza els casos català, basc i gallec i que s’ha de completar amb la presència transversal del factor o problemàtica nacionalista perifèrica en el conjunt de l’obra. Un altre del punts d’interès de l’estudi, en primer lloc, en establir el procés de renacionalització espanyola empresa per ambdós bàndols, més evident en el franquisme però també present en el republicà especialment en el període de govern de Juan Negrín. Processos de recuperació d’una concepció unitària i unitarista espanyola, enfrontada als projectes nacionalistes, autonomistes o federalistes de catalans i bascos. Projectes que aprofitarien els primers mesos de la guerra per a plantejar una superació del marc autònomic i un futur federal o confederal de la República Espanyola. Una circumstància descrita a partir dels seus diferents elements: valorització del referent “regional” en els dos bàndols com a tret identificatiu de la varietat dins de la unitat (amb diferents graus de centralitat de Castella), definició indiscutible de la sobirania espanyola i negació dels projectes nacionals alternatius a aquesta. Alhora que també es completa la diversitat de punts de vista, presentant la visió dels soldats catalans i bascos, voluntaris en el cas català, enrolats a l’exèrcit franquista.
Un fenomen, sobretot, en el camp republicà, que Núñez Seixas, amb un domini absolut de la bibliografia catalana, basca i gallega, explicarà d’una manera molt completa. Hi ho farà, en el cas català, des de l’anàlisi del difícil i ambigu discurs del catalanisme, tant del republicà d’una ERC debilitada, com d’un PSUC que recollirà el testimoni d’un lideratge nacionalista no separatista. Un discurs de volguda i controlada ambigüitat que unirà, a diferència del nacionalisme basc, la causa de la “llibertat” de Catalunya (entesa com a autonomia amb vistes a una situació futura federalitzant) amb la victòria de la República. Lligam indestructible, potser no suficientment emfatitzat en el seu origen anterior a 1936, que crearà un discurs nacionalista català amb elements revolucionaris que no deixarà d’apel·lar a la llibertat d’Espanya com a única possibilitat de “salvar” Catalunya. Molt interessant i suggerent, en aquest aspecte són les cites i testimonis de l’ús de la simbologia nacionalista-separatista, des del 1640 al 1714, en contextos propagandístics no estrictament catalanistes. Una darrera part aquesta, que aporta una nova comparativa especialment en el cas català i basc, que demostra les visions antagòniques dels dos moviments nacionalistes (també s’hi repassa la posició dels sectors conservadors nacionalistes). Evidentment, marcades per la diferent correlació de forces internes, però també per un axioma de concepció nacionalista evident: mentre per als jelkides Espanya/Castella és l’enemic i no ho és el franquisme, per als catalanistes l’adversari seran els militars però no la nació espanyola.
En definitiva, la darrera obra de Xosé Manoel Núñez Seixas s’erigeix en un referent pel que fa a l’estudi de la qüestió nacionalista en la Guerra Civil espanyola. Hi ho fa trencant tòpics i apriorismes massa instal·lats en la historiografia espanyola i internacional. Una monografia extraordinàriament documentada, presentada amb un plantejament global, en parts separades però alhora integrades, que permet un coneixement en profunditat d’un àmbit de la tant estudiada guerra fins al moment menystingut.
Cartes a Màrius Torres, de Joan Sales

diumenge, de maig 18, 2008
Nazis y buenos vecinos, de Max Paul Friedman

Visor, Madrid, 2008, 464 pp, 24 €
Un interesantíssim estudi sobre la política dels EUA envers Sud Amèrica i les comunitats alemanyes (i italiana en menor mesura), durant la II Guerra Mundial. En aquets context, el llibre ens descobreix un episodi sorprenent i, després de la lectura del mateix, totalment increible i condemnable. I és que de la mateixa manera que varen detenir i empresonar en camps de concentració als ciutadans japonesos o nortamericans d'origen nipó residents a territori dels Estats Units. La diplomàcia del president Roosevelt va tramar un pla per a segrestar i traslladar als EUA a tots els alemanys residents al continent americà, des de Mèxic a la Patagonia argentina. Es tractava de tallar en sec qualsevol possible infiltració nazi als països llatioamericans. alhora que una batalla comercial amb una Alemanya nazi amb una gran força econòmica. Amb aquest objectiu no es va dubtar a pressionar i amenaçar a tot tipus de governs. Alhora que es segrestava, requisava bens i empreses d'uns alemanys que, en gran part, no havien repost positivament a la crida dels emisaris nazis arribats als seus països d'acollida. Fins i tot alguns jueus fugits d'Alemanya o Àustria arribaran a ésser traslladats als EUA sota l'acusació d'espies nazis. Amb el perill, fins i tot, d'arribar a ser expulsats cap al seu país natal amb els camps d'extermini esperant-los.
Un excel.lent llibre. D'àgil lectura, en alguns moments massa repetitiu.